Cada matí, des de fa
forces anys, em toca agafar el tren a Premià de Mar. Els destins han anat
canviant al pas dels anys, primer era Mataró (per anar a cursar el
Batxillerat), de seguit a la universitat a la mateixa ciutat, i des de farà dos
anys, el destí de cada matí està essent Terrassa, on hi curso un grau de Màrketing
i Comunicació Digital (universitat).
Malgrat el transport
públic sovint deixi molt que desitjar, avui no vinc a escriure per fer cap
critica ni res per l’estil sobre els horaris i la puntualitat dels convois, o
sobre la seguretat de les estacions, ...
Que ofereixin de forma gratuïta
un diari a tots els usuaris del tren (en una zona concreta), es fantàstic. Al
voltant d’aquest concepte de regalar el diari, etc. Se’n poden treure forces
critiques, i de segur que les esteu rumiant ara mateix, a mi se’m acudeixen un
parell de ben grosses. Una és que de segur que rumieu en que es polititza, i és
clar, llegir ‘La Vanguardia’ no és el mateix que llegir ‘El Periódico’ o un
suposat ‘ARA’ o ‘El País’, tot i així, ja és molt que regalin a tota la xarxa d’usuaris
un mitja de comunicació com és el periòdic. Per altra banda, una critica que
podem trobar en aquesta dinàmica, és que s’hauria de generalitzar el fet de
regalar diaris, s’hauria d’oferir el diari a tota la xarxa d’usuaris, i no sols
a la zona de Barcelona, Maresme, i puntualment al Vallès Oriental.
Seguint el fil dels
problemes plantejats, el meu argument és que seria enriquidor pes usuaris, per
tots nosaltres poder llegir diferents diaris, tot i així s’ha de ser realista i
conscient de que realitzar els contractes per proveir diferents diaris de forma
periòdica a tota la xarxa de Rodalies, ha de ser una tasca econòmicament feixuga,
y probablement seria ‘rizar el rizo’ per part de la demanda. Per altra banda,
és de justícia que si uns tenen l’opció a llegir el diari cada matí en el tren
que agafen, uns altres també haurien de tenir l’opció a poder-ho fer.
Bé, enllestida aquesta ‘critica’
constructiva cap a la dinàmica de l’oferta de diaris per part de Rodalies, em
poso a escriure sobre el tema breu que volia tractar en aquest post: Compartir
ell diari al tren.
Comparteix el diari al tren
El cas és que cada matí,
molts dels usuaris de Rodalies acabem arribant al destí del nostre viatge amb
un diari a la mà, a la motxilla o al maletí del portàtil. Durant el trajecte
del tren acostumem a llegir-lo o almenys a fullejar-lo. I per acabar, a vegades
aquest diari acaba a la bassa ja que no el llegim més que quan som al tren
asseguts o drets, tot esperant l’arribada a la nostra parada.
La solució és ben
senzilla, és ‘reciclar’ el concepte del diari, i que una, dues, tres o quatre
persones més, el puguin llegir al tren. Aquesta dinàmica ja es fa, i molta gent
deixa el diari als prestatges superiors dels seients dels trens, o en els
mateixos seients, un cop ha acabat de llegir el diari al tren.
El fet de compartir el
diari (ja ‘consumit’ per part teva, per tant: llegit) és transformar aquell
simple diari, que Rodalies ofereix als usuaris, per tant un diari equival a un
usuari, en un servei públic i ben enriquidor.
Per altra banda el fet de
compartir-lo, crea ‘bon rotllo’ al tren. Quan a primera hora, posem que són dos
quarts de set del matí (poso l’exemple d’aquest mateix matí, i vivència personal),
estàs llegint el diari i quan l’acabes el vas a deixar a la prestatgeria de
sobre dels seients, una persona se’t dirigeix cap a tu i et pregunta si el pot
llegir. La resposta no pot ser més afirmativa, que el fet d’allargar el braç i
donar-li el diari que t’han donat a tu a l’estació de a vila d’on vens.
És d’esperar que aquesta
persona a que li he donat el diari avui, doncs un cop hagués acabat de
llegir-lo el deixes dins del tren, sempre i quant no el necessites o simplement
no l’hagués acabat de llegir, i preferís acabar-lo a la feina o a casa a
vespre.
No ha de ser pas una
obligació deixar-lo al tren, però si som conscients de que aquell diari acabarà
a la bassa un cop l’haguem llegit dins del tren, rumiem en com pot ser
aprofitat. I de quina millor forma que oferint-lo a companys i companyes
usuaris de Rodalies.
Quan ets al tren pots fer
moltes coses, llegir el diari, escoltar música, dormir, xerrar, o fins i tot, a
vegades penses i penses. El meu pensar es transforma en escriure, i com haureu
suposat bé, aquest post l’he escrit en el tren, concretament entre Arc de
Triomf i Terrassa.
No pretenc plantejar un
moviment de ‘reciclatge de diaris’ ni res per l’estil, amb aquest post sols
pretenia escriure sobre aquesta vivència tant i tant quotidiana pels usuaris de
Rodalies, que sovint quan parlem d’aquest transport públic, sols ens venen
imputs negatius, i aquest concepte que he plantejat avui, i que repeteixo, ja
fa anys que s’està duen a terme, ens permet compartir i enriquir el viatge entre
tots els usuaris.
Així que salut, i bon
viatge companys/es (i si us llegiu el diari sencer al tren... deixeu-lo assegut
al tren esperant un altre lector)!!
