dilluns, 13 de febrer del 2017

Un #CRTmcecc ple d'energia esplaiera!

Ahir vaig acabar un cap de setmana ‘conquerit’ majoritàriament per l’ESPLAI; es veu que és això el fet de ser monitor d’esplai amb voluntat sincera de treball i d’esplaiar-se tot educant en el lleure.

Però no pretenc fer un repàs del meu cap de setmana, tant sols m’agradaria expressar-vos la joia que em va fer sentir la reunió del CRT de dissabte matí/migdia.

Que és el CRT?

Pels que no conegueu que és el CRT, us ho explicaré de la següent forma:

Jo sóc monitor del Centre d’Esplai Parroquial de Premià de Mar; aquest centre d’esplai, juntament amb 181 centres d’esplai més, s’agrupa al Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC).

Però per una bona gestió territorial del Moviment sencer, del MCECC se’n formen les ‘Zones o Territoris’; els quals son agrupacions territorials de centres d’esplai; aquestes ‘Zones i Territoris’ serveixen per canalitzar de forma activa, la participació a la dinàmica general del MCECC.

I a continuació apareix el concepte que tractarem: el CRT; el CRT, equival a Consell de Responsables Territorials, el qual és l’òrgan consultiu del Consell Directiu del MCECC; i està format pels membres dels equips de responsables de cadascuna de les Zones i Territoris del Moviment, on alhora, també hi participen tots els membres del Consell Directiu.

Aquesta seria la ‘definició de llibre’ del CRT, però com sabem la immensa majoria, les definicions, si sols les memoritzem... una forma de conèixer aquest òrgan consultiu, és viure’l de debò.

Tot aquest ‘poti-poti’... a on va?


Dissabte, com us he dit, vaig participar del tercer CRT d’aquest curs 2016/2017 [hi participo per que juntament amb la Diana i la Carla, formem l’equip de responsables de la Zona 15 (Maresme) – MCECC]; en el CRT de dissabte vam tractar temes que preocupen o sorgeixen a les Zones i Territoris representats, i l’objectiu és clar: fer-los arribar al Moviment sencer.

L’ordre del dia, com sempre, ens l’envien amb suficient antelació per preparar-la a cada zona o territori, i així, poder anar al CRT preparats per participar-hi tot representant coherentment a la nostre zona o territori.

En aquesta ocasió el primer punt a tractar era l’avaluació de l’AGO MCECC 2017, celebrada el passat 28 de gener a Tiana.

Per tal de poder-la avaluar de forma qualitativa, constructiva i enriquidora pel Moviment, era necessari un treball previ dins de les mateixes zones o territoris; es tractaria de recollir les visions i avaluacions dels Responsables d’Esplais que van participar de l’AGO, i traslladar-ho en bloc al CRT, per tal de preparar a consciencia l’AGE del proper 19 de març.

Potser ho esteu llegint, i acabeu de conèixer l’existència del CRT, o fins i tot, no esteu gens relacionats amb l’esplai ni el Moviment, i us adoneu de quina riquesa d’organització i de treball hi ha dins.

La qüestió és que tots, o la immensa majoria dels presents al CRT de dissabte, vam treballar prèviament, amb la zona o territori representat, l’AGO celebrada.

L’avaluació fou densa, però no pas feixuga; la densitat de contingut en l’avaluació era d’agrair, la immensa majoria d’aportacions eren de caire constructiu i amb voluntat d’enriquir l’AGE programada, i totes les AGO’s que vindran d’ara endavant.

Era la tercera vegada que participava d’un CRT, i aquest dissabte fou el que en vaig gaudir més; tots els presents teníem clar que parlàvem amb clau de representants d’un col·lectiu d’entitats (no col·lectiu d’individus, sinó, d’entitats que les formen altres companys/es monitors); es pot dir ràpid, però la coherència en espais de participació com un CRT o com en una Assemblea General Ordinària d’un ens, és un factor importantíssim.

El treball previ als esplais, zones i territoris es palpava en el CRT, i es palpava pel caràcter constructiu que va agafar la trobada des d’un inici; van aparèixer punts en que molts representants dèiem que la zona i territori coincidia en aquell aspecte; van aparèixer apartats que sols un parell l’havien detectat i ens hi vam afegir allí mateix, ja que era quelcom real i que es podia remeiar amb un bon treball previ; va aparèixer tot el necessari per tenir una base de treball sòlida.

La comunicació és la clau de l’èxit.

És una de les conclusions a les quals vam arribar al CRT del passat dissabte; i si ‘llegíem entre línies’ tota la reunió i exposicions, acabàvem detectant la necessitat de transmetre la ‘màgia esplaiera’, que es respirava en aquell CRT, als equips de monitors de tots els centres d’esplai de les zones i territoris.

Imatge: Esplais MCECC (Twitter)
I és que la confiança en els canals de comunicació existents hi és, però és realment eficient? La resposta a aquesta pregunta rondava per la sala amb mirades, comentaris, ... i sempre acabàvem amb una idea clara: en teoria si que hauria de ser eficient, ja que tenim els recursos, però a la pràctica potser no s’acaba d’encertar.

Per tant esdevé responsabilitat dels membres de les comissions de Zones i Territoris, que el Moviment, i els centres d’esplai coneguin la realitat d’aquest enorme Moviment, ple de ‘màgia esplaiera’, treball, responsabilitat i una enorme il·lusió per créixer plegats amb un objectiu ben clar: l’educació en el lleure al nostre país.

Ser en un CRT com el que vam viure el passat dissabte, és quelcom que tothom hauria de viure alguna vegada a la seva vida esplaiera; fou una trobada amb voluntat constant de millorar; havíem avaluat un punt concret amb els esplais a les zones i territoris; se’ns va transmetre molta informació que tocarà comunicar als respectius equips amb la mateixa il·lusió i intensitat amb la qual se’ns va transmetre a nosaltres a Vilanova i la Geltrú; projectes i propostes que tant de bo aparegui molta gent per participar-hi i fer Moviment des del treball; se’ns van indicar tasques per a les nostres zones i territoris, i que de segur, que ens permetran treballar la cohesió de la zona en els objectius pels quals estem treballant setmana rere setmana; ...

Dono gràcies d’absolutament de tot el que vaig viure i compartir al passat CRT, i tant de bo tinguem la capacitat de transmetre el mateix missatge que vam rebre dissabte a Vilanova, per que som conscients que tenim la responsabilitat; som conscients de la importància del rol que tenim en aquest canal de comunicació; som conscients de la rellevància que té el feed-back, el qual el necessitem al Moviment i als esplais en ambdós àmbits; i som conscients de que tot afer o problema que es detecti, s’ha d’acompanyar d’una proposta de solució.

Espero i desitjo que des d’un inici s’hagi vist la meva expressió d’agraïment i de felicitació cap a tots els que vam fer possible la darrera trobada del CRT; des d’una visió totalment personal fou una trobada rica en reflexions, consciencia d’on som i de quin és l’objectiu del que fem, reafirmació de la voluntat de fer real i pròxim el canal de comunicació entre esplais i Moviment, en el qual nosaltres i tots els companys dels equips de zona i territori, som peces clau per que es transmeti el missatge de la mateixa forma; alhora fou una trobada molt participativa, ja que un dels temes principals, fou l’AGO passada, i l’avaluació requeria una participació ben activa i constructiva, ja que els punts de vista diferents enriquirien l’avaluació, i permetrien una molt bona preparació de l’AGE per part de tots els òrgans participants: Consell Directiu, Zones i Territoris, i per suposat, equips de monitors dels centres d’esplai, representats coherentment pels seus equips de responsables.

A falta d’una reunió de l’equip de Responsables de Zona 15 – MCECC, auguro que treballarem de valent per aconseguir transmetre el mateix missatge a la família esplaiera del Maresme; molts són els punts que hem de revisar i treballar plegats: preparació de l’AGE a consciencia per part dels equips de monitors dels diferents esplais, treballar la dinàmica de la IV Carta Catalana de la Joventut que ens permetrà prendre consciencia de l’entorn de l’educació de lleure, fer difusió de la informació rebuda sobre les trobades d’enguany (Troca Jove i Trobada Catalana de Monitors/es), i alhora fer difusió i engrescar a tot l’entorn esplaiar a participar dels àmbits, com el de l’Animació de la fe (Nit dels Animadors el 31 de març), o la primera reunió de la Trobada General del MCECC l’any vinent, que tindrà lloc aquest divendres 17 de febrer, i està oberta a tothom, ja sigui monitor d’esplai o ex-monitor del MCECC (lloc: Alberg Pere Tarrés, 20h).

Moltes gràcies per l’energia rebuda en un fantàstic CRT compartit amb tots vosaltres; continuem treballant amb el teixit que tenim (infants, joves, monitores i monitors, famílies, esplais de Zona o Territori, Moviment i els seus òrgans, Fundació Pere Tarrés, Administracions, ...) i serem imparables; però hem de comunicar aquesta voluntat i desig als equips per fer-ho possible entre tots i totes.

Gràcies, salut i ESPLAI!

diumenge, 29 de gener del 2017

Reflexions de rol a l'Esplai: decisions i Responsables

Acaba un cap de setmana intens i ric en valors; ha estat intens per que la reflexió, les rumiades i la voluntat de treball i del millora hi han estat presents en tot moment.

L’Esplai és l’ens que engloba aquest conglomerat de sensacions d’aquest cap de setmana que avui acabem.

Ahir, dissabte 28 de gener, vàrem celebrar l’Assemblea General Ordinària del Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (#AGOMCECC2017 a la xarxa), però el motiu d’aquest post no és pas fer-ne una crònica ni res per l’estil; els que vivim l’AGO com un espai de participació, amb coherència i amb responsabilitat, ens omple d’orgull poder assistir i compartir amb tots els i les Responsables dels centres d’esplais, zones i territoris d’aquest teixit ferm, el qual és el MCECC.

Imatge: Esplais MCECC
El cas, és que em centraré en la reflexió que vaig fer durant i després de la ‘Jornada de Responsables’, un trobada prèvia a l’inici de l’AGO, on tots els Responsables de centres d’esplais, zones i territoris del MCECC hi estan convidats a participar activament.

En aquesta trobada, que va tenir lloc el vespre i nit abans de l’AGO, vam poder participar d’una espectacular i fantàstica xerrada d’en Paco López i Jiménez, l’actual (a dia d’avui: 29/01) Degà de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés.

En Paco López era el ‘conferenciant’ de l’activitat central de la ‘Jornada de Responsables’, però des d’un inici es va ‘escapolir’ del format ‘conferencia’, i la va anomenar ‘conversa’. Ja de primeres, vosaltres, lectors encara no coneixeu la temàtica tractada, però l’orador ja es va aproximar, en llenguatge i format, als receptors, una molt bona colla de Responsables de centres d’esplais, zones i territoris del Moviment (MCECC).

La temàtica global era: ‘El procés de presa de decisions (en l’equip de monitors)’, o així ho vaig rebre jo... Quin gran tema per tractar amb un col·lectiu tant potent, com els companys i companyes Responsables d’Esplais.

Els equips de monitors estan formats per diferents perfils de persones; uns seran més eixerits, altres més passerells, d’altres molt assenyats i ordenats, despistats, meticulosos, àgils, comunicadors, ... i tot això, i molt més, és el que formen els equips de monitors dels esplais (i de totes les entitats d’educació en el lleure); els Responsables hem estat ‘escollits’, per aquests companys, per tal de liderar-los, representar-los i rumiar per bé de l’entitat, i per tant de l’equip, participants, famílies, parròquia, escola, etc.

Imatge: Esplais MCECC
El rol de Responsable no és tasca senzilla, al igual que no ho és la de Monitor/a, és per això que ambdós necessiten una gran reflexió; i en Paco López, ens ajudà un munt, en l’aspecte de rumiar sobre els processos de decisions als nostres centres d’esplais.

Per cert, el número 211 de la Revista Estris, és una publicació ideal per a totes aquelles persones que són i/o pretenen esdevenir Responsables de l’esplai on són, de debò, és una passada!

(Seguint amb el que deia): la reflexió i la consciencia d’on s’està, i per que es fan certes coses i d’una manera concreta, hi ha de ser; el coneixement de l’entorn on s’està ha de ser present en tot moment, i en tot moment s’ha de tenir present que el monitoratge hi és per un motiu: per a l’educació en el lleure, i no pas per liderar un equip i recollir medalles, o repartir-les, o intentar exemplificar accions, etc. N’hem d’aprendre, i de quina millor forma que plegats!

A continuació us faré esment de dites que va exposar en Paco López, durant la Jornada de Responsables.
  • “Ser competent te molt més a veure amb el ‘com actuem’, que no pas, amb el que sabem”
  • “Les decisions són possibles gràcies als aspectes racionals, emocionals i comportamentals”
  • “El risc i l’error són les fonts d’aprenentatge més importants en la formació d’un equip”
  • “Un dels rols dels Responsables, és el d’ajudar a emprendre i viure projectes comuns amb els equips i entitats; i en aquests projectes, tothom hi ha de tenir cabuda”
  • "L’empatia individual ha de completar l’engranatge col·lectiu de l’equip; amb empatia col·lectiva i engranada, els projectes i els equips rutllaran”
  • “Saber diferenciar les dificultats i els problemes, és un dels puntals a l’hora de prendre decisions, i saber-les transmetre i treballar”
  • "Per encarar els problemes, hem de valorar diferents opcions: parlar-ne, entendre-ho, actuar-hi... tot amb voluntat sincera de posar-hi remei”
  • "Un dels aspectes dels Responsables, és conèixer els nivells d’implicació dels integrants dels equips, i per tant, ‘jugar-hi’ amb aquesta varietat, per tal de que el projecte funcioni”
  • "Construir un espai tant divers com els equip dels esplai, és tot un repte per als Responsables i Monitors que els formen; valorem-ho, i fem-ho valorar

Totes aquestes cites, i moltes més, les quals no em va donar temps d’anotar, ja que la dinàmica tenia la meva completa atenció, foren les que em van captar més l’atenció, i em van fer reflexionar amb el que visc al Centre d’Esplai Parroquial de Premià de Mar des de fa dos cursos.

La darrera cita que he esmentat en el recull, és una de les que em vaig gravar al cap a l’hora d’emprendre l’aventura de Responsable, juntament amb dues companyes; “si l’equip rutlla, l’entitat rutlla” (acostumo a dir a molts companys); i no és pas un projecte o objectiu a curt termini, sempre ha d’existir voluntat sincera en treballar i que l’equip estigui unit amb l’ideari i el nostre objectiu: l’educació en el lleure.

Imatge: CEP Premià de Mar
No és quelcom senzill, però si que és engrescador si la voluntat dels qui acompanyen en l’aventura és sincera en el projecte; amb això no vull donar a entendre que s’ha de coincidir al 100% en tots els aspectes de l’activitat, però si en l’objectiu, i les habilitats i defectes de tots ens permetran trobar la metodologia adient en cada projecte, activitat o dinàmica.

Una altre cita amb la qual em vaig identificar, tant com per bé i com per dolent, és la que es centra en l’empatia individual; qui em coneix, i ha tractat amb mi, sobretot a l’àmbit de l’esplai, sabrà que intento conèixer del cert ‘totes les versions’; és una costum que tinc, la qual et permet agafar una panoràmica ben amplia, i després prendre de forma conjunta, decisions més rumiades; però això requereix temps i voluntat de fer-ho.

Però tot aquests procés d’anar a escoltar o a empatitzar amb els focus de l’afer sembla molt bonic i tota la pesca, però ha de tenir un retorn real; per que si s’escolta, s’assenteix, es reconforta, ... però de seguit no s’actua en conseqüència, no haurà servit absolutament de res. Sembla un procés estrany, però al cap i a la fi, crec que és el que fem molt sovint els monitors dels esplais: escoltem i actuem.

L’engranatge ha de rutllar, i si es detecta que manca un xic d’oli se li aplica per que saps ‘on’ falla la qüestió, i ‘per que’ ha fallat; la detecció serà més rica si és conjunta, i la solució ja obvio que ho serà encara més si es consensua; tot i així, sovint ens trobem amb els necessaris ‘cops de cap’, que s’ha d’actuar si o si, i tornaríem al sentit comú de la figura del Responsable; el qual ha de ser coherent amb el missatge que dona, ha de tenir clar del motiu pel qual està fent allò, i l’objectiu ha de coincidir amb tot allò que generi benestar per l’entitat.

S’ha d’escoltar, s’ha de ser coherent, ha d’existir una voluntat sincera en construir i no pas en destruir, i per suposat han de desaparèixer els qui es miren el melic de forma constant i tenen il·lusió de penjar-se medalles, l’entitat ho som tots, i alguns, en moments puntuals, ens toca representar-la, i ho hem de fer amb sentit d’entitat, amb consciencia de qui hi ha rere d’una paraula, d’una idea, d’una proposta, o fins i tot d’un vot: hi ha l’ESPLAI, infants, joves, famílies, monitors i monitores, Parròquia, i un espectacular teixit associatiu de l’educació en el lleure, que s’ha de veure enfortit després de cada actuació de les petites entitats que som tots nosaltres.

És un dels nostres rols crec, si detectem manca de coherència amb el que fem i amb els es rep, s’ha d’actuar: avaluar, corregir, realitzar i tornar a avaluar de forma conjunta; i no deixem de tenir present que tots som entitat, per molt que un, dos o tres vagin a reunions a tot arreu; l’entitat ho som tots i cadascun de nosaltres, vetllem per que la reflexió sigui sincera, per que així ho farà un servidor, o almenys ho presentarà així a l’equip del CEP Premià de Mar.

Salut, força esplai, i molts ànims companys i companyes Responsables d’entitats d’educació en el lleure!


P.D.: M’encantaria poder escriure molt més sobre la fantàstica ‘Jornada de Responsables’ que vam gaudir el passat divendres a la prèvia de l’AGO MCECC, però les obligacions no permeten xalar de valent explicant-ho molt més... Altre vegada agrair-vos per la feina feta a l’AGO, a la Jornada de Responsables, i per la feina responsable i coherent que realitzeu cada dia, tenint en compte la realitat del Moviment sencer! Gràcies!