dijous, 22 de desembre del 2016

Gràcies Esplai i Zona 15

Gràcies!

Pels que no em conegueu gaire... m’agrada molt escriure i expressar-me, i desitjo que si us bé de gust, pugueu llegir aquest ‘post’ que faig reflexionant i sobretot agraint.

Acabem el primer trimestre d’Esplai i de Zona 15 del curs 2016 i 2017.


Enguany, l’Esplai i Zona 15 – MCECC’ han continuat o han començat a formar part activa del meu quotidià, cal esmentar que aquest quotidià és real, i el cap no para de rumiar i rumiar en aquests dos ‘blocs’ de gent, valors, objectius i passió per l’educació.

Els inicis de curs mai són senzills enlloc; reprendre l’activitat amb la mateixa energia, estabilitat i emoció genera quelcom que en podríem dir ‘esforç desitjat’; és quelcom que a vegades ens suposa un cert esforç emocional o fins i tot físic, però realment val la pena, ja que som conscients d’on anem i que es pot arribar a fer.



Focalitzant més en els blocs que us comentava... a l’Esplai hem tingut un sotrac, i no s’ha d’amagar, ja que l’hem viscut, compartit, patit i probablement no s’ha desitjat per ningú; tot i així els curs va començar com calia i tots hem vetllat pel seu bon funcionament; per altra banda, hem de ser conscients i agrair que l’Esplai viu gràcies a totes i cadascuna de les famílies que confien en el que aporta l’entitat als seus fills i filles.

L’Esplai ens aporta (a tots): educació, un munt de valors, cançons, rialles, plors, disculpes, respecte, empatia, assertivitat, ... i això és el que anomeno amb molt i molt d’afecte i estima: ‘la màgia de l’esplai’.

És quelcom que aquella persona que té relació directa amb l’Esplai, ja sigui actualment infant, jove, monitor, mare o pare, seminarista, rector, consiliari, etc. Qualsevol ho tindrà impregnat dins seu; la ‘màgia’ que comento ens fa rics i únics; i ho hem de valorar un munt i desitjar compartir-ho amb tothom que estimem.

I amb el temps hi ha quelcom que es va fent gran dins de la ment d’un monitor o monitora d’esplai o agrupament, el qual és el desig del per que es va començar a ser monitor: transmetre el que s’ha rebut prèviament, i si, de forma voluntària.

L’altre dia llegia un article del Secretari de l’Arquebisbe de Barcelona a la Revista Estris: ¿Per què sou monitors?, un dels motius que presentava era el que us he presentat en l’anterior paràgraf, i que de segur tots i totes teniu en ment des de fa anys i anys: ‘Perquè ens fa feliços, perquè allò que hem rebut dels nostres monitors ho volem també donar als infants, adolescents i joves que ens segueixen’; i és que és així, ‘Ser monitors, l’experiència de donar el nostre temps, l’aventura de regalar-nos als altres, ens fa feliços’.

Per això us vull donar gràcies; us vull donar gràcies companys i companyes de l’Esplai, famílies, ex-monitors als quals molts aprecio i estimo moltíssim, i a tothom qui en forma part, per que fem una gran tasca a la societat, però sobretot fem una gran tasca personal; el primers que ho reben són els nanos, que dissabte rere dissabte surten amb una rialla a la cara, o marxen amb un tros de pastís amb tota la cara enfarinada, també hi ha els que surten ben bruts de pintura, etc. Tothom en gaudeix com ho fem els monitors i monitores; desitgem amb molta força, ja que és el nostre objectiu, que els nanos que participen i aprenen amb les activitats que fem cada setmana, les famílies que participen d’activitats familiars puntuals, gaudeixin de l’activitat de l’ESPLAI.

Rumiem-hi, valorem-ho i donem gràcies de formar-ne part, ja que realment és un goig poder-ho compartir amb totes i tots vosaltres!!

Per altra banda hi ha Zona 15, la qual (pels que no ho coneixeu...) és ‘l’agrupació’ dels esplais de la comarca del Maresme que formen part del Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC); des del Setembre en som Responsables amb la Diana i la Carla, de l’Esplai l’Olla de Grills i de l’Esplai Erol respectivament.

Amb elles ens entenem molt bé treballant; el projecte ens engresca un munt, i entre tots els monitors d’esplais de la Zona que formem part de la comissió i ens trobem periòdicament, estem intentant amb totes les forces que la Zona sigui quelcom identitari per a tothom: infants, joves, monitors i famílies.

‘La màgia esplaiera’ es pot arribar a ‘palpar’ en cada reunió de Zona 15, o simplement quan et trobes amb algun company en alguna activitat, per les viles, en festes, per WhatsApp, ... el sentiment de Zona comença a aparèixer i això és quelcom que no es pot pagar amb res més, que amb ganes i il·lusió de continuar treballant plegats per fer-ho mes gran i ric en activitat.

Us ho agraeixo moltíssim a nivell personal, i de segur que la Carla i la Diana pensen en part exactament el mateix; estem molts contents de formar part amb vosaltres d’aquest projecte i que tinguem tantes ganes i predisposició en que rutlli de valent.

Per cert Zona 15... a Berga n’hem de ser 100 (i com diu la Núria... omplir dos autocars cap a la capital del Berguedà); bromes a part, seria un orgull formar part d’aquest centenar de monitors i monitores del Maresme que van a xalar tot un cap de setmana amb la resta dels monitors i monitores del Moviment.

Amb aquest missatge (potser un xic extens) sols volia agrair l’activitat, la predisposició sincera en treballar plegats amb un sol projecte comú.

Amb tant d’agraïment no cal esmentar que s’ha de continuar treballant un munt per que les coses rutllin, ja sigui a Zona i sobretot a l’Esplai. A ‘can Batutsi’ s’han de pinzellar cosetes varies, i ho farem plegats per que així treballa un equip el qual té un objectiu clar i comú. No ens hem de deixar encegar pas pels personalismes o idees tancades, es tracta de continuar realitzant aquesta fantàstica educació en el lleure, la qual compartim amb els més de 140 participants que venen cada dissabte a partir de quarts de cinc.

La clau de qualsevol activitat o equip, és que qui el forma estigui ben engrescat amb el projecte (crec vaja); si això ho tenim, que diria que duem un trimestre plegats amb la idea i objectiu ben clar, arribarem on vulguem amb la nostra activitat.

Tots tenim una habilitat i capacitat especial, i sabem com treballar-la; posem-la en comú i enriquim el treball en equip; molts tenim l’actitud positiva entre cella i cella i això serà el que assegurarà que plegats puguem treballar i mantenir a màgia de l’esplai durant anys i anys!
I sobretot... intentem cuidar-ho tot, sentim-nos estimats i ajudem a emprendre o millorar tot el que sigui possible de forma conjunta.

Mil gràcies, descanseu durant aquests setmanes, carreguem ben fort les bateries, per que ben aviat tindrem el segon trimestre trucant a la porta!

(Per últim... mil gràcies per la confiança que rebem com a monitors de l'esplai, com a responsables del mateix o de la recent dosis de confiança que hem rebut els nous responsable a Zona 15), GRÀCIES a tothom!!

Salut i força Esplai!!

dijous, 18 d’agost del 2016

Tinc les coses clares!


Guaiteu, això de mirar ‘Plats Bruts’ al vespre influencia a posar el títol del post... (no ho he rumiat pas gaire, i us asseguro que ha estat la darrera cosa a editar).

Sóc del parer que és bo fer una bona previsió de tot allò que ha de venir, ja sigui a curt o a llarg termini. Avui torno a escriure al meu blog, el qual com ja sabeu és un molt bon calaix de sastre personal, ja que els temes que hi van apareixent són variats i no segueixen cap línia general, bé sols una, tots són meus.

Amb el redactat d’avui vull expressar quin és el camí que ja he emprés i tocarà continuar emprenent al llarg d’aquest inici de curs, el qual començarà en poc més d’un mes.

En primer lloc continuo participant dels projectes de l’empresa ‘Jardín de Ideas’, on des de farà tres anys que rondo per allà col·laborant en tasques de social media, disseny web i gestor de continguts entre d’altres cosetes; la formació que rebo (ja sigui informal o formal) és genial; tot i que ara el posicionament web començarà a ocupar més espai que la dels altres camps del màrqueting digital.

Estic content i continuo amb il·lusió d’aprendre i posar en pràctica part del que a la universitat aprenc o toquem.

En l’àmbit universitari emprendré el tercer curs del grau de ‘Màrqueting i Comunicació Digital’; m’ha quedat una assignatura penjant de l’anterior curs, però l’encaro amb molta il·lusió i amb el cap ben clar i conscient dels errors comesos a l’hora de suspendre-la. La dedicació i la paciència seran clau per continuar gaudint de la formació en totes les assignatures; per altra banda amb els companys no ens hem fet gaire durant l’estiu, i el contacte i la bona relació s’haurà de recuperar!

Caram quin parell de camps els anteriors, ara toca el de l’esplai; doncs continuo participant del CEP Premià de Mar com a monitor i alhora com a membre de l’equip de Responsables de l’entitat (el que en dirien Directors/es); comencem el curs amb molta il·lusió i amb ganes que l’entitat rutlli com ho porta fent durant anys. Al ser a la ‘comissió’ de l’Equip de Responsables a vegades et preocupes molt pel bon funcionament de l’equip i aquestes rumiades, si assoleixen un cert nivell, poden acabar afectant altres camps i no sols dins l’entitat, sinó a nivell personal. El pròxim dia 4 de setembre tenim la primera reunió de l’equip de monitors del curs 2016-2017, i allí ens veurem les cares de nou i emprendrem el projecte d’aquest curs vinent plegats.

Hi ha el camp de l’esport, o més ben dit el d’una passió que tinc. Els que em seguiu per la xarxa d’Instagram potser n’esteu un xic farts de tanta imatge de muntanya cada dia... El cas és que enguany no tinc cap projecte de muntanya encara; per exemple, el curs passat em vaig estar entrenant amb el meu cosí per coronar els deu cims de més de 3.000m del Pirineu català en una mateixa ruta, la vam dur a terme aquest passat juliol, però la vàrem haver d’anular a causa d’una lesió meva al turmell; no fou greu, però el projecte va ser anul·lat, tot i haver coronat tres cims ben espectaculars: Bessiberri Sud, Comaloforno i la Punta Alta de Comalesbienes.

L’experiència fou espectacular, i a l’hora de creuar el Parc Nacional d’Aigüestortes a peu fou un dels records que es quedarà gravat a la memòria durant temps i temps. Per tant com us he dit no tinc cap mena de projecte ferm, això si, us enganyaria que no tinc pas res en ment...

Tinc voluntat de continuar fent muntanya almenys dues vegades al mes, i és que la muntanya permet desconnectar amb el que cada dia dorms al cap; i òbviament continua sent una de les meves passions. I si voleu fer alguna excursió plegats m’ho dieu, això si, haurem de mirar agendes molt seriosament, per que els caps de setmanes viables per anar-hi són escassos malgrat la bona voluntat i il·lusió.
Per altra banda m’he aficionat a escriure, i tinc voluntat d’escriure molt; vull començar a escriure força sobre ‘Màrqueting’ i publicar-los al blog del portal de ‘Jardín de Ideas’, i així em treure aquesta por de parlar o escriure sobre aquest camp, cosa que el company de ‘Jardín’, en Josep no comparteix gaire, i em veu capacitat de sobres per escriure sobre aquest tema.

Per cert, a la ‘Revista Estris’, una revista d’educació en el lleure editada per la Fundació Pere Tarrés, em van publicar un article el passat mes de juliol. En aquest article: ‘Gaudim de l’Excursionisme amb l’esplai’, parlo sobre la unió que hi ha entre el món de l’esplai i la muntanya, i com en podem arribar a gaudir, tot fent excursions amb els nanos i monitors.
Així que com veieu, l’afició d’escriure és ferma, i a veure si vaig escrivint sobre més temes al meu bloc o a les propostes i projectes que apareguin.

Els amics (els quals també els incloc en aquest bloc); sembla que hi hagi molta predisposició a fer coses diferents a les habituals (amb els amics), cosa que permet innovar i aprendre coses noves, sortir, llocs nous per sopar... és més algun d’ells volen anar a la muntanya, cosa que em va genial, ja que podré intentar ‘contagiar-los’ de la meva passió per aquest entorn tant espectacular. Per altra banda, amb altres amics o amigues cometo l’error de ‘desconectar’ o anar fent sense tenir noticies habituals d’ells/es, i per tant a vegades les relacions es refreden; la voluntat de contrarestar-ho hi és i amb moltíssima il·lusió, les amistats, si existeixen, s’han de cuidar i procurar que perdurin.

A casa, rutlla molt bé tot; xerrem, els demano molt més consell del que ho feia anys abans, la comunicació és molt enriquidora, cosa que ja ho era abans, però ara molt millor. També a vegades soc un xic foll i vaig proposant per fer coses constantment tots quatre, cosa que és xula, però la calma també convé sovint.

Un altre projecte que va un xic lligat amb l’anterior és que vull obrir el meu propi portal a la xarxa, i allí agrupar-hi tots els meus camps, però d’alguna forma més formal que en aquest blog; però ja dic que és una cosa que va un xic a peu... la realitat és que quan tingui una mica de temps lliure, continuaré treballant en aquest portal web personal.

Les xarxes les continuaré mantenint a bon ritme, sobretot Twitter i Instagram, ja que sincerament Facebook no el faig servir gaire per no dir gens, tot i ser conscient que és un error tenint el ‘Màrqueting’ al cap... així que ja ho aniré reprenent.

I és que deu ni do quanta cosa, això si que ho tinc ben clar, tot el que he escrit en format... ‘diari’ en aquest post, és real i ben ferm. Tinc il·lusió de fer bé les coses, de continuar gaudint i aprendre’n un munt.


Amb tot això, salut i gràcies per llegir-ho!

divendres, 29 d’abril del 2016

Compartir el diari al tren

Cada matí, des de fa forces anys, em toca agafar el tren a Premià de Mar. Els destins han anat canviant al pas dels anys, primer era Mataró (per anar a cursar el Batxillerat), de seguit a la universitat a la mateixa ciutat, i des de farà dos anys, el destí de cada matí està essent Terrassa, on hi curso un grau de Màrketing i Comunicació Digital (universitat).

Malgrat el transport públic sovint deixi molt que desitjar, avui no vinc a escriure per fer cap critica ni res per l’estil sobre els horaris i la puntualitat dels convois, o sobre la seguretat de les estacions, ...

Avui escriure sobre el diari que cada matí rebo a l’entrar a l’estació de RENFE de Premià de Mar. Cada matí, a forces estacions de Rodalies de Catalunya (i no m’agradaria generalitzar, per que soc conscient de que no arreu l’ofereixen), et donen el diari, actualment es tracta de ‘La Vanguardia’, però fa anys (si recordeu els usuaris de Rodalies) es tractava d’un exemplar de ‘El Periódico’. Per altra banda, si no us el donen a l’estació, també es pot donar el cas que us trobeu el diari ‘assegut’ en un seient del tren, esperant-vos de bon matí, i és que aquests trens deuen venir de l’Hospitalet o de Barcelona, i allí els reparteixen per dins dels trens.

Que ofereixin de forma gratuïta un diari a tots els usuaris del tren (en una zona concreta), es fantàstic. Al voltant d’aquest concepte de regalar el diari, etc. Se’n poden treure forces critiques, i de segur que les esteu rumiant ara mateix, a mi se’m acudeixen un parell de ben grosses. Una és que de segur que rumieu en que es polititza, i és clar, llegir ‘La Vanguardia’ no és el mateix que llegir ‘El Periódico’ o un suposat ‘ARA’ o ‘El País’, tot i així, ja és molt que regalin a tota la xarxa d’usuaris un mitja de comunicació com és el periòdic. Per altra banda, una critica que podem trobar en aquesta dinàmica, és que s’hauria de generalitzar el fet de regalar diaris, s’hauria d’oferir el diari a tota la xarxa d’usuaris, i no sols a la zona de Barcelona, Maresme, i puntualment al Vallès Oriental.

Seguint el fil dels problemes plantejats, el meu argument és que seria enriquidor pes usuaris, per tots nosaltres poder llegir diferents diaris, tot i així s’ha de ser realista i conscient de que realitzar els contractes per proveir diferents diaris de forma periòdica a tota la xarxa de Rodalies, ha de ser una tasca econòmicament feixuga, y probablement seria ‘rizar el rizo’ per part de la demanda. Per altra banda, és de justícia que si uns tenen l’opció a llegir el diari cada matí en el tren que agafen, uns altres també haurien de tenir l’opció a poder-ho fer.

Bé, enllestida aquesta ‘critica’ constructiva cap a la dinàmica de l’oferta de diaris per part de Rodalies, em poso a escriure sobre el tema breu que volia tractar en aquest post: Compartir ell diari al tren.

Comparteix el diari al tren

El cas és que cada matí, molts dels usuaris de Rodalies acabem arribant al destí del nostre viatge amb un diari a la mà, a la motxilla o al maletí del portàtil. Durant el trajecte del tren acostumem a llegir-lo o almenys a fullejar-lo. I per acabar, a vegades aquest diari acaba a la bassa ja que no el llegim més que quan som al tren asseguts o drets, tot esperant l’arribada a la nostra parada.

La solució és ben senzilla, és ‘reciclar’ el concepte del diari, i que una, dues, tres o quatre persones més, el puguin llegir al tren. Aquesta dinàmica ja es fa, i molta gent deixa el diari als prestatges superiors dels seients dels trens, o en els mateixos seients, un cop ha acabat de llegir el diari al tren.

El fet de compartir el diari (ja ‘consumit’ per part teva, per tant: llegit) és transformar aquell simple diari, que Rodalies ofereix als usuaris, per tant un diari equival a un usuari, en un servei públic i ben enriquidor.

Per altra banda el fet de compartir-lo, crea ‘bon rotllo’ al tren. Quan a primera hora, posem que són dos quarts de set del matí (poso l’exemple d’aquest mateix matí, i vivència personal), estàs llegint el diari i quan l’acabes el vas a deixar a la prestatgeria de sobre dels seients, una persona se’t dirigeix cap a tu i et pregunta si el pot llegir. La resposta no pot ser més afirmativa, que el fet d’allargar el braç i donar-li el diari que t’han donat a tu a l’estació de a vila d’on vens.

És d’esperar que aquesta persona a que li he donat el diari avui, doncs un cop hagués acabat de llegir-lo el deixes dins del tren, sempre i quant no el necessites o simplement no l’hagués acabat de llegir, i preferís acabar-lo a la feina o a casa a vespre.

No ha de ser pas una obligació deixar-lo al tren, però si som conscients de que aquell diari acabarà a la bassa un cop l’haguem llegit dins del tren, rumiem en com pot ser aprofitat. I de quina millor forma que oferint-lo a companys i companyes usuaris de Rodalies.

Quan ets al tren pots fer moltes coses, llegir el diari, escoltar música, dormir, xerrar, o fins i tot, a vegades penses i penses. El meu pensar es transforma en escriure, i com haureu suposat bé, aquest post l’he escrit en el tren, concretament entre Arc de Triomf i Terrassa.

No pretenc plantejar un moviment de ‘reciclatge de diaris’ ni res per l’estil, amb aquest post sols pretenia escriure sobre aquesta vivència tant i tant quotidiana pels usuaris de Rodalies, que sovint quan parlem d’aquest transport públic, sols ens venen imputs negatius, i aquest concepte que he plantejat avui, i que repeteixo, ja fa anys que s’està duen a terme, ens permet compartir i enriquir el viatge entre tots els usuaris.


Així que salut, i bon viatge companys/es (i si us llegiu el diari sencer al tren... deixeu-lo assegut al tren esperant un altre lector)!!