Reflexions de rol a l'Esplai: decisions i Responsables

Acaba un cap de setmana intens i ric en valors; ha estat intens per que la reflexió, les rumiades i la voluntat de treball i del millora hi han estat presents en tot moment.

L’Esplai és l’ens que engloba aquest conglomerat de sensacions d’aquest cap de setmana que avui acabem.

Ahir, dissabte 28 de gener, vàrem celebrar l’Assemblea General Ordinària del Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (#AGOMCECC2017 a la xarxa), però el motiu d’aquest post no és pas fer-ne una crònica ni res per l’estil; els que vivim l’AGO com un espai de participació, amb coherència i amb responsabilitat, ens omple d’orgull poder assistir i compartir amb tots els i les Responsables dels centres d’esplais, zones i territoris d’aquest teixit ferm, el qual és el MCECC.

Imatge: Esplais MCECC

El cas, és que em centraré en la reflexió que vaig fer durant i després de la ‘Jornada de Responsables’, un trobada prèvia a l’inici de l’AGO, on tots els Responsables de centres d’esplais, zones i territoris del MCECC hi estan convidats a participar activament.

En aquesta trobada, que va tenir lloc el vespre i nit abans de l’AGO, vam poder participar d’una espectacular i fantàstica xerrada d’en Paco López i Jiménez, l’actual (a dia d’avui: 29/01) Degà de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés.

En Paco López era el ‘conferenciant’ de l’activitat central de la ‘Jornada de Responsables’, però des d’un inici es va ‘escapolir’ del format ‘conferencia’, i la va anomenar ‘conversa’. Ja de primeres, vosaltres, lectors encara no coneixeu la temàtica tractada, però l’orador ja es va aproximar, en llenguatge i format, als receptors, una molt bona colla de Responsables de centres d’esplais, zones i territoris del Moviment (MCECC).

La temàtica global era: ‘El procés de presa de decisions (en l’equip de monitors)’, o així ho vaig rebre jo... Quin gran tema per tractar amb un col·lectiu tant potent, com els companys i companyes Responsables d’Esplais.

Els equips de monitors estan formats per diferents perfils de persones; uns seran més eixerits, altres més passerells, d’altres molt assenyats i ordenats, despistats, meticulosos, àgils, comunicadors, ... i tot això, i molt més, és el que formen els equips de monitors dels esplais (i de totes les entitats d’educació en el lleure); els Responsables hem estat ‘escollits’, per aquests companys, per tal de liderar-los, representar-los i rumiar per bé de l’entitat, i per tant de l’equip, participants, famílies, parròquia, escola, etc.

Imatge: Esplais MCECC

El rol de Responsable no és tasca senzilla, al igual que no ho és la de Monitor/a, és per això que ambdós necessiten una gran reflexió; i en Paco López, ens ajudà un munt, en l’aspecte de rumiar sobre els processos de decisions als nostres centres d’esplais.

Per cert, el número 211 de la Revista Estris, és una publicació ideal per a totes aquelles persones que són i/o pretenen esdevenir Responsables de l’esplai on són, de debò, és una passada!

(Seguint amb el que deia): la reflexió i la consciencia d’on s’està, i per que es fan certes coses i d’una manera concreta, hi ha de ser; el coneixement de l’entorn on s’està ha de ser present en tot moment, i en tot moment s’ha de tenir present que el monitoratge hi és per un motiu: per a l’educació en el lleure, i no pas per liderar un equip i recollir medalles, o repartir-les, o intentar exemplificar accions, etc. N’hem d’aprendre, i de quina millor forma que plegats!

A continuació us faré esment de dites que va exposar en Paco López, durant la Jornada de Responsables.

• “Ser competent te molt més a veure amb el ‘com actuem’, que no pas, amb el que sabem”
• “Les decisions són possibles gràcies als aspectes racionals, emocionals i comportamentals”
• “El risc i l’error són les fonts d’aprenentatge més importants en la formació d’un equip”
• “Un dels rols dels Responsables, és el d’ajudar a emprendre i viure projectes comuns amb els equips i entitats; i en aquests projectes, tothom hi ha de tenir cabuda”
• "L’empatia individual ha de completar l’engranatge col·lectiu de l’equip; amb empatia col·lectiva i engranada, els projectes i els equips rutllaran”
• “Saber diferenciar les dificultats i els problemes, és un dels puntals a l’hora de prendre decisions, i saber-les transmetre i treballar”
• "Per encarar els problemes, hem de valorar diferents opcions: parlar-ne, entendre-ho, actuar-hi... tot amb voluntat sincera de posar-hi remei”
• "Un dels aspectes dels Responsables, és conèixer els nivells d’implicació dels integrants dels equips, i per tant, ‘jugar-hi’ amb aquesta varietat, per tal de que el projecte funcioni”
• "Construir un espai tant divers com els equip dels esplai, és tot un repte per als Responsables i Monitors que els formen; valorem-ho, i fem-ho valorar”

Totes aquestes cites, i moltes més, les quals no em va donar temps d’anotar, ja que la dinàmica tenia la meva completa atenció, foren les que em van captar més l’atenció, i em van fer reflexionar amb el que visc al Centre d’Esplai Parroquial de Premià de Mar des de fa dos cursos.

La darrera cita que he esmentat en el recull, és una de les que em vaig gravar al cap a l’hora d’emprendre l’aventura de Responsable, juntament amb dues companyes; “si l’equip rutlla, l’entitat rutlla” (acostumo a dir a molts companys); i no és pas un projecte o objectiu a curt termini, sempre ha d’existir voluntat sincera en treballar i que l’equip estigui unit amb l’ideari i el nostre objectiu: l’educació en el lleure.

Imatge: CEP Premià de Mar

No és quelcom senzill, però si que és engrescador si la voluntat dels qui acompanyen en l’aventura és sincera en el projecte; amb això no vull donar a entendre que s’ha de coincidir al 100% en tots els aspectes de l’activitat, però si en l’objectiu, i les habilitats i defectes de tots ens permetran trobar la metodologia adient en cada projecte, activitat o dinàmica.

Una altre cita amb la qual em vaig identificar, tant com per bé i com per dolent, és la que es centra en l’empatia individual; qui em coneix, i ha tractat amb mi, sobretot a l’àmbit de l’esplai, sabrà que intento conèixer del cert ‘totes les versions’; és una costum que tinc, la qual et permet agafar una panoràmica ben amplia, i després prendre de forma conjunta, decisions més rumiades; però això requereix temps i voluntat de fer-ho.

Però tot aquests procés d’anar a escoltar o a empatitzar amb els focus de l’afer sembla molt bonic i tota la pesca, però ha de tenir un retorn real; per que si s’escolta, s’assenteix, es reconforta, ... però de seguit no s’actua en conseqüència, no haurà servit absolutament de res. Sembla un procés estrany, però al cap i a la fi, crec que és el que fem molt sovint els monitors dels esplais: escoltem i actuem.

L’engranatge ha de rutllar, i si es detecta que manca un xic d’oli se li aplica per que saps ‘on’ falla la qüestió, i ‘per que’ ha fallat; la detecció serà més rica si és conjunta, i la solució ja obvio que ho serà encara més si es consensua; tot i així, sovint ens trobem amb els necessaris ‘cops de cap’, que s’ha d’actuar si o si, i tornaríem al sentit comú de la figura del Responsable; el qual ha de ser coherent amb el missatge que dona, ha de tenir clar del motiu pel qual està fent allò, i l’objectiu ha de coincidir amb tot allò que generi benestar per l’entitat.

S’ha d’escoltar, s’ha de ser coherent, ha d’existir una voluntat sincera en construir i no pas en destruir, i per suposat han de desaparèixer els qui es miren el melic de forma constant i tenen il·lusió de penjar-se medalles, l’entitat ho som tots, i alguns, en moments puntuals, ens toca representar-la, i ho hem de fer amb sentit d’entitat, amb consciencia de qui hi ha rere d’una paraula, d’una idea, d’una proposta, o fins i tot d’un vot: hi ha l’ESPLAI, infants, joves, famílies, monitors i monitores, Parròquia, i un espectacular teixit associatiu de l’educació en el lleure, que s’ha de veure enfortit després de cada actuació de les petites entitats que som tots nosaltres.

És un dels nostres rols crec, si detectem manca de coherència amb el que fem i amb els es rep, s’ha d’actuar: avaluar, corregir, realitzar i tornar a avaluar de forma conjunta; i no deixem de tenir present que tots som entitat, per molt que un, dos o tres vagin a reunions a tot arreu; l’entitat ho som tots i cadascun de nosaltres, vetllem per que la reflexió sigui sincera, per que així ho farà un servidor, o almenys ho presentarà així a l’equip del CEP Premià de Mar.

Salut, força esplai, i molts ànims companys i companyes Responsables d’entitats d’educació en el lleure!

P.D.: M’encantaria poder escriure molt més sobre la fantàstica ‘Jornada de Responsables’ que vam gaudir el passat divendres a la prèvia de l’AGO MCECC, però les obligacions no permeten xalar de valent explicant-ho molt més... Altre vegada agrair-vos per la feina feta a l’AGO, a la Jornada de Responsables, i per la feina responsable i coherent que realitzeu cada dia, tenint en compte la realitat del Moviment sencer! Gràcies!