dimecres, 28 de gener de 2015

"Emprenedors, autònoms i feina precària"

"Està sent freqüent en els últims anys presentar els emprenedors, i la seva tasca d'emprenedoria, com el factor decisiu per aconseguir l'anhelada sortida de la crisi. També se'ns anima a convertir-nos en emprenedors perquè són les pimes les que creen ocupació necessària per posar fi a la xacra de l'atur. Em sembla un diagnòstic incorrecte i potser, en algun cas, interessat.

En primer lloc, ser un emprenedor no és tasca a l'abast de tothom. Per ser-ho es necessita una idea original sobre la qual emprendre, creure-hi fermament i, el més important, que el mercat la trobi encertada.

Les bones idees necessiten recursos per ser desenvolupades i un ànim molt decidit per fer front a les dificultats que apareixeran al camí que porta a l'èxit. Tot i així, aquest camí està lluny d'estar garantit: la taxa de mortalitat de les empreses de recent creació és de l'ordre del 80%. Aquest percentatge porta implícit que el grau de frustració que un emprenedor ha de ser capaç de suportar ha de ser molt elevat.

Se'm fa, per tant, difícil d'imaginar tanta gent posseïdora d'aquestes capacitats. Gastar-se, per exemple, la indemnització laboral muntant un bar, o obrint un petit comerç, pot ser una sortida particular, però no una solució general. Si esteu en aquesta circumstància, repasseu a consciència si disposeu de tots els requisits necessaris per dur-la a terme.

La formació pot ajudar a aconseguir-ho, però no és una panacea. L'emprenedor neix més que no pas es fa i, en general, és una rara avis. Per això gaudeix de tanta consideració. Creure que la sortida de a crisi depèn d'això, com a mínim, és una actitud naïf, potser fruit de la desesperació davant el pobre resultat que estan aconseguint les polítiques europees per solucionar la crisi.

Potser al que fan referència és a la necessitat que ens convertim, en la mesura possible, en autònoms en la prestació dels nostres serveis laborals. Aquesta alternativa és molt convenient ja que ofereix a qui pugui contractar-nos uns costos laborals més baixos i una enorme flexibilitat laboral. La solució és bona per a l'emprenedor establert i és lògic que ho pretengui. Però no hauríem de deixar-nos seduir per la semàntica: ser autònom prestant serveis no és ser emprenedor. S'assembla més a la precarietat laboral"


Artícle d'pinió de Jesús Palau el passat 27 de gener a 'la Vanguardia' (professor del departament de Finances d'Esade Business and Law School)

Cap comentari:

Publica un comentari