divendres, 29 d’abril de 2016

Compartir el diari al tren

Cada matí, des de fa forces anys, em toca agafar el tren a Premià de Mar. Els destins han anat canviant al pas dels anys, primer era Mataró (per anar a cursar el Batxillerat), de seguit a la universitat a la mateixa ciutat, i des de farà dos anys, el destí de cada matí està essent Terrassa, on hi curso un grau de Màrketing i Comunicació Digital (universitat).

Malgrat el transport públic sovint deixi molt que desitjar, avui no vinc a escriure per fer cap critica ni res per l’estil sobre els horaris i la puntualitat dels convois, o sobre la seguretat de les estacions, ...

Avui escriure sobre el diari que cada matí rebo a l’entrar a l’estació de RENFE de Premià de Mar. Cada matí, a forces estacions de Rodalies de Catalunya (i no m’agradaria generalitzar, per que soc conscient de que no arreu l’ofereixen), et donen el diari, actualment es tracta de ‘La Vanguardia’, però fa anys (si recordeu els usuaris de Rodalies) es tractava d’un exemplar de ‘El Periódico’. Per altra banda, si no us el donen a l’estació, també es pot donar el cas que us trobeu el diari ‘assegut’ en un seient del tren, esperant-vos de bon matí, i és que aquests trens deuen venir de l’Hospitalet o de Barcelona, i allí els reparteixen per dins dels trens.

Que ofereixin de forma gratuïta un diari a tots els usuaris del tren (en una zona concreta), es fantàstic. Al voltant d’aquest concepte de regalar el diari, etc. Se’n poden treure forces critiques, i de segur que les esteu rumiant ara mateix, a mi se’m acudeixen un parell de ben grosses. Una és que de segur que rumieu en que es polititza, i és clar, llegir ‘La Vanguardia’ no és el mateix que llegir ‘El Periódico’ o un suposat ‘ARA’ o ‘El País’, tot i així, ja és molt que regalin a tota la xarxa d’usuaris un mitja de comunicació com és el periòdic. Per altra banda, una critica que podem trobar en aquesta dinàmica, és que s’hauria de generalitzar el fet de regalar diaris, s’hauria d’oferir el diari a tota la xarxa d’usuaris, i no sols a la zona de Barcelona, Maresme, i puntualment al Vallès Oriental.

Seguint el fil dels problemes plantejats, el meu argument és que seria enriquidor pes usuaris, per tots nosaltres poder llegir diferents diaris, tot i així s’ha de ser realista i conscient de que realitzar els contractes per proveir diferents diaris de forma periòdica a tota la xarxa de Rodalies, ha de ser una tasca econòmicament feixuga, y probablement seria ‘rizar el rizo’ per part de la demanda. Per altra banda, és de justícia que si uns tenen l’opció a llegir el diari cada matí en el tren que agafen, uns altres també haurien de tenir l’opció a poder-ho fer.

Bé, enllestida aquesta ‘critica’ constructiva cap a la dinàmica de l’oferta de diaris per part de Rodalies, em poso a escriure sobre el tema breu que volia tractar en aquest post: Compartir ell diari al tren.

Comparteix el diari al tren

El cas és que cada matí, molts dels usuaris de Rodalies acabem arribant al destí del nostre viatge amb un diari a la mà, a la motxilla o al maletí del portàtil. Durant el trajecte del tren acostumem a llegir-lo o almenys a fullejar-lo. I per acabar, a vegades aquest diari acaba a la bassa ja que no el llegim més que quan som al tren asseguts o drets, tot esperant l’arribada a la nostra parada.

La solució és ben senzilla, és ‘reciclar’ el concepte del diari, i que una, dues, tres o quatre persones més, el puguin llegir al tren. Aquesta dinàmica ja es fa, i molta gent deixa el diari als prestatges superiors dels seients dels trens, o en els mateixos seients, un cop ha acabat de llegir el diari al tren.

El fet de compartir el diari (ja ‘consumit’ per part teva, per tant: llegit) és transformar aquell simple diari, que Rodalies ofereix als usuaris, per tant un diari equival a un usuari, en un servei públic i ben enriquidor.

Per altra banda el fet de compartir-lo, crea ‘bon rotllo’ al tren. Quan a primera hora, posem que són dos quarts de set del matí (poso l’exemple d’aquest mateix matí, i vivència personal), estàs llegint el diari i quan l’acabes el vas a deixar a la prestatgeria de sobre dels seients, una persona se’t dirigeix cap a tu i et pregunta si el pot llegir. La resposta no pot ser més afirmativa, que el fet d’allargar el braç i donar-li el diari que t’han donat a tu a l’estació de a vila d’on vens.

És d’esperar que aquesta persona a que li he donat el diari avui, doncs un cop hagués acabat de llegir-lo el deixes dins del tren, sempre i quant no el necessites o simplement no l’hagués acabat de llegir, i preferís acabar-lo a la feina o a casa a vespre.

No ha de ser pas una obligació deixar-lo al tren, però si som conscients de que aquell diari acabarà a la bassa un cop l’haguem llegit dins del tren, rumiem en com pot ser aprofitat. I de quina millor forma que oferint-lo a companys i companyes usuaris de Rodalies.

Quan ets al tren pots fer moltes coses, llegir el diari, escoltar música, dormir, xerrar, o fins i tot, a vegades penses i penses. El meu pensar es transforma en escriure, i com haureu suposat bé, aquest post l’he escrit en el tren, concretament entre Arc de Triomf i Terrassa.

No pretenc plantejar un moviment de ‘reciclatge de diaris’ ni res per l’estil, amb aquest post sols pretenia escriure sobre aquesta vivència tant i tant quotidiana pels usuaris de Rodalies, que sovint quan parlem d’aquest transport públic, sols ens venen imputs negatius, i aquest concepte que he plantejat avui, i que repeteixo, ja fa anys que s’està duen a terme, ens permet compartir i enriquir el viatge entre tots els usuaris.


Així que salut, i bon viatge companys/es (i si us llegiu el diari sencer al tren... deixeu-lo assegut al tren esperant un altre lector)!! 

Cap comentari:

Publica un comentari