Un #CRTmcecc ple d'energia esplaiera!

Ahir vaig acabar un cap de setmana ‘conquerit’ majoritàriament per l’ESPLAI; es veu que és això el fet de ser monitor d’esplai amb voluntat sincera de treball i d’esplaiar-se tot educant en el lleure.

Però no pretenc fer un repàs del meu cap de setmana, tant sols m’agradaria expressar-vos la joia que em va fer sentir la reunió del CRT de dissabte matí/migdia.

Que és el CRT?

Pels que no conegueu que és el CRT, us ho explicaré de la següent forma:

Jo sóc monitor del Centre d’Esplai Parroquial de Premià de Mar; aquest centre d’esplai, juntament amb 181 centres d’esplai més, s’agrupa al Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC).

Però per una bona gestió territorial del Moviment sencer, del MCECC se’n formen les ‘Zones o Territoris’; els quals son agrupacions territorials de centres d’esplai; aquestes ‘Zones i Territoris’ serveixen per canalitzar de forma activa, la participació a la dinàmica general del MCECC.

I a continuació apareix el concepte que tractarem: el CRT; el CRT, equival a Consell de Responsables Territorials, el qual és l’òrgan consultiu del Consell Directiu del MCECC; i està format pels membres dels equips de responsables de cadascuna de les Zones i Territoris del Moviment, on alhora, també hi participen tots els membres del Consell Directiu.

Aquesta seria la ‘definició de llibre’ del CRT, però com sabem la immensa majoria, les definicions, si sols les memoritzem... una forma de conèixer aquest òrgan consultiu, és viure’l de debò.

Tot aquest ‘poti-poti’... a on va?

Dissabte, com us he dit, vaig participar del tercer CRT d’aquest curs 2016/2017 [hi participo per que juntament amb la Diana i la Carla, formem l’equip de responsables de la Zona 15 (Maresme) – MCECC]; en el CRT de dissabte vam tractar temes que preocupen o sorgeixen a les Zones i Territoris representats, i l’objectiu és clar: fer-los arribar al Moviment sencer.

L’ordre del dia, com sempre, ens l’envien amb suficient antelació per preparar-la a cada zona o territori, i així, poder anar al CRT preparats per participar-hi tot representant coherentment a la nostre zona o territori.

En aquesta ocasió el primer punt a tractar era l’avaluació de l’AGO MCECC 2017, celebrada el passat 28 de gener a Tiana.

Per tal de poder-la avaluar de forma qualitativa, constructiva i enriquidora pel Moviment, era necessari un treball previ dins de les mateixes zones o territoris; es tractaria de recollir les visions i avaluacions dels Responsables d’Esplais que van participar de l’AGO, i traslladar-ho en bloc al CRT, per tal de preparar a consciencia l’AGE del proper 19 de març.

Potser ho esteu llegint, i acabeu de conèixer l’existència del CRT, o fins i tot, no esteu gens relacionats amb l’esplai ni el Moviment, i us adoneu de quina riquesa d’organització i de treball hi ha dins.

La qüestió és que tots, o la immensa majoria dels presents al CRT de dissabte, vam treballar prèviament, amb la zona o territori representat, l’AGO celebrada.

L’avaluació fou densa, però no pas feixuga; la densitat de contingut en l’avaluació era d’agrair, la immensa majoria d’aportacions eren de caire constructiu i amb voluntat d’enriquir l’AGE programada, i totes les AGO’s que vindran d’ara endavant.

Era la tercera vegada que participava d’un CRT, i aquest dissabte fou el que en vaig gaudir més; tots els presents teníem clar que parlàvem amb clau de representants d’un col·lectiu d’entitats (no col·lectiu d’individus, sinó, d’entitats que les formen altres companys/es monitors); es pot dir ràpid, però la coherència en espais de participació com un CRT o com en una Assemblea General Ordinària d’un ens, és un factor importantíssim.

El treball previ als esplais, zones i territoris es palpava en el CRT, i es palpava pel caràcter constructiu que va agafar la trobada des d’un inici; van aparèixer punts en que molts representants dèiem que la zona i territori coincidia en aquell aspecte; van aparèixer apartats que sols un parell l’havien detectat i ens hi vam afegir allí mateix, ja que era quelcom real i que es podia remeiar amb un bon treball previ; va aparèixer tot el necessari per tenir una base de treball sòlida.

La comunicació és la clau de l’èxit.

És una de les conclusions a les quals vam arribar al CRT del passat dissabte; i si ‘llegíem entre línies’ tota la reunió i exposicions, acabàvem detectant la necessitat de transmetre la ‘màgia esplaiera’, que es respirava en aquell CRT, als equips de monitors de tots els centres d’esplai de les zones i territoris.

Imatge: Esplais MCECC (Twitter)

I és que la confiança en els canals de comunicació existents hi és, però és realment eficient? La resposta a aquesta pregunta rondava per la sala amb mirades, comentaris, ... i sempre acabàvem amb una idea clara: en teoria si que hauria de ser eficient, ja que tenim els recursos, però a la pràctica potser no s’acaba d’encertar.

Per tant esdevé responsabilitat dels membres de les comissions de Zones i Territoris, que el Moviment, i els centres d’esplai coneguin la realitat d’aquest enorme Moviment, ple de ‘màgia esplaiera’, treball, responsabilitat i una enorme il·lusió per créixer plegats amb un objectiu ben clar: l’educació en el lleure al nostre país.

Ser en un CRT com el que vam viure el passat dissabte, és quelcom que tothom hauria de viure alguna vegada a la seva vida esplaiera; fou una trobada amb voluntat constant de millorar; havíem avaluat un punt concret amb els esplais a les zones i territoris; se’ns va transmetre molta informació que tocarà comunicar als respectius equips amb la mateixa il·lusió i intensitat amb la qual se’ns va transmetre a nosaltres a Vilanova i la Geltrú; projectes i propostes que tant de bo aparegui molta gent per participar-hi i fer Moviment des del treball; se’ns van indicar tasques per a les nostres zones i territoris, i que de segur, que ens permetran treballar la cohesió de la zona en els objectius pels quals estem treballant setmana rere setmana; ...

Dono gràcies d’absolutament de tot el que vaig viure i compartir al passat CRT, i tant de bo tinguem la capacitat de transmetre el mateix missatge que vam rebre dissabte a Vilanova, per que som conscients que tenim la responsabilitat; som conscients de la importància del rol que tenim en aquest canal de comunicació; som conscients de la rellevància que té el feed-back, el qual el necessitem al Moviment i als esplais en ambdós àmbits; i som conscients de que tot afer o problema que es detecti, s’ha d’acompanyar d’una proposta de solució.

Espero i desitjo que des d’un inici s’hagi vist la meva expressió d’agraïment i de felicitació cap a tots els que vam fer possible la darrera trobada del CRT; des d’una visió totalment personal fou una trobada rica en reflexions, consciencia d’on som i de quin és l’objectiu del que fem, reafirmació de la voluntat de fer real i pròxim el canal de comunicació entre esplais i Moviment, en el qual nosaltres i tots els companys dels equips de zona i territori, som peces clau per que es transmeti el missatge de la mateixa forma; alhora fou una trobada molt participativa, ja que un dels temes principals, fou l’AGO passada, i l’avaluació requeria una participació ben activa i constructiva, ja que els punts de vista diferents enriquirien l’avaluació, i permetrien una molt bona preparació de l’AGE per part de tots els òrgans participants: Consell Directiu, Zones i Territoris, i per suposat, equips de monitors dels centres d’esplai, representats coherentment pels seus equips de responsables.

A falta d’una reunió de l’equip de Responsables de Zona 15 – MCECC, auguro que treballarem de valent per aconseguir transmetre el mateix missatge a la família esplaiera del Maresme; molts són els punts que hem de revisar i treballar plegats: preparació de l’AGE a consciencia per part dels equips de monitors dels diferents esplais, treballar la dinàmica de la IV Carta Catalana de la Joventut que ens permetrà prendre consciencia de l’entorn de l’educació de lleure, fer difusió de la informació rebuda sobre les trobades d’enguany (Troca Jove i Trobada Catalana de Monitors/es), i alhora fer difusió i engrescar a tot l’entorn esplaiar a participar dels àmbits, com el de l’Animació de la fe (Nit dels Animadors el 31 de març), o la primera reunió de la Trobada General del MCECC l’any vinent, que tindrà lloc aquest divendres 17 de febrer, i està oberta a tothom, ja sigui monitor d’esplai o ex-monitor del MCECC (lloc: Alberg Pere Tarrés, 20h).

Moltes gràcies per l’energia rebuda en un fantàstic CRT compartit amb tots vosaltres; continuem treballant amb el teixit que tenim (infants, joves, monitores i monitors, famílies, esplais de Zona o Territori, Moviment i els seus òrgans, Fundació Pere Tarrés, Administracions, ...) i serem imparables; però hem de comunicar aquesta voluntat i desig als equips per fer-ho possible entre tots i totes.

Gràcies, salut i ESPLAI!

Reflexions de rol a l'Esplai: decisions i Responsables

Acaba un cap de setmana intens i ric en valors; ha estat intens per que la reflexió, les rumiades i la voluntat de treball i del millora hi han estat presents en tot moment.

L’Esplai és l’ens que engloba aquest conglomerat de sensacions d’aquest cap de setmana que avui acabem.

Ahir, dissabte 28 de gener, vàrem celebrar l’Assemblea General Ordinària del Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (#AGOMCECC2017 a la xarxa), però el motiu d’aquest post no és pas fer-ne una crònica ni res per l’estil; els que vivim l’AGO com un espai de participació, amb coherència i amb responsabilitat, ens omple d’orgull poder assistir i compartir amb tots els i les Responsables dels centres d’esplais, zones i territoris d’aquest teixit ferm, el qual és el MCECC.

Imatge: Esplais MCECC

El cas, és que em centraré en la reflexió que vaig fer durant i després de la ‘Jornada de Responsables’, un trobada prèvia a l’inici de l’AGO, on tots els Responsables de centres d’esplais, zones i territoris del MCECC hi estan convidats a participar activament.

En aquesta trobada, que va tenir lloc el vespre i nit abans de l’AGO, vam poder participar d’una espectacular i fantàstica xerrada d’en Paco López i Jiménez, l’actual (a dia d’avui: 29/01) Degà de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés.

En Paco López era el ‘conferenciant’ de l’activitat central de la ‘Jornada de Responsables’, però des d’un inici es va ‘escapolir’ del format ‘conferencia’, i la va anomenar ‘conversa’. Ja de primeres, vosaltres, lectors encara no coneixeu la temàtica tractada, però l’orador ja es va aproximar, en llenguatge i format, als receptors, una molt bona colla de Responsables de centres d’esplais, zones i territoris del Moviment (MCECC).

La temàtica global era: ‘El procés de presa de decisions (en l’equip de monitors)’, o així ho vaig rebre jo... Quin gran tema per tractar amb un col·lectiu tant potent, com els companys i companyes Responsables d’Esplais.

Els equips de monitors estan formats per diferents perfils de persones; uns seran més eixerits, altres més passerells, d’altres molt assenyats i ordenats, despistats, meticulosos, àgils, comunicadors, ... i tot això, i molt més, és el que formen els equips de monitors dels esplais (i de totes les entitats d’educació en el lleure); els Responsables hem estat ‘escollits’, per aquests companys, per tal de liderar-los, representar-los i rumiar per bé de l’entitat, i per tant de l’equip, participants, famílies, parròquia, escola, etc.

Imatge: Esplais MCECC

El rol de Responsable no és tasca senzilla, al igual que no ho és la de Monitor/a, és per això que ambdós necessiten una gran reflexió; i en Paco López, ens ajudà un munt, en l’aspecte de rumiar sobre els processos de decisions als nostres centres d’esplais.

Per cert, el número 211 de la Revista Estris, és una publicació ideal per a totes aquelles persones que són i/o pretenen esdevenir Responsables de l’esplai on són, de debò, és una passada!

(Seguint amb el que deia): la reflexió i la consciencia d’on s’està, i per que es fan certes coses i d’una manera concreta, hi ha de ser; el coneixement de l’entorn on s’està ha de ser present en tot moment, i en tot moment s’ha de tenir present que el monitoratge hi és per un motiu: per a l’educació en el lleure, i no pas per liderar un equip i recollir medalles, o repartir-les, o intentar exemplificar accions, etc. N’hem d’aprendre, i de quina millor forma que plegats!

A continuació us faré esment de dites que va exposar en Paco López, durant la Jornada de Responsables.

• “Ser competent te molt més a veure amb el ‘com actuem’, que no pas, amb el que sabem”
• “Les decisions són possibles gràcies als aspectes racionals, emocionals i comportamentals”
• “El risc i l’error són les fonts d’aprenentatge més importants en la formació d’un equip”
• “Un dels rols dels Responsables, és el d’ajudar a emprendre i viure projectes comuns amb els equips i entitats; i en aquests projectes, tothom hi ha de tenir cabuda”
• "L’empatia individual ha de completar l’engranatge col·lectiu de l’equip; amb empatia col·lectiva i engranada, els projectes i els equips rutllaran”
• “Saber diferenciar les dificultats i els problemes, és un dels puntals a l’hora de prendre decisions, i saber-les transmetre i treballar”
• "Per encarar els problemes, hem de valorar diferents opcions: parlar-ne, entendre-ho, actuar-hi... tot amb voluntat sincera de posar-hi remei”
• "Un dels aspectes dels Responsables, és conèixer els nivells d’implicació dels integrants dels equips, i per tant, ‘jugar-hi’ amb aquesta varietat, per tal de que el projecte funcioni”
• "Construir un espai tant divers com els equip dels esplai, és tot un repte per als Responsables i Monitors que els formen; valorem-ho, i fem-ho valorar”

Totes aquestes cites, i moltes més, les quals no em va donar temps d’anotar, ja que la dinàmica tenia la meva completa atenció, foren les que em van captar més l’atenció, i em van fer reflexionar amb el que visc al Centre d’Esplai Parroquial de Premià de Mar des de fa dos cursos.

La darrera cita que he esmentat en el recull, és una de les que em vaig gravar al cap a l’hora d’emprendre l’aventura de Responsable, juntament amb dues companyes; “si l’equip rutlla, l’entitat rutlla” (acostumo a dir a molts companys); i no és pas un projecte o objectiu a curt termini, sempre ha d’existir voluntat sincera en treballar i que l’equip estigui unit amb l’ideari i el nostre objectiu: l’educació en el lleure.

Imatge: CEP Premià de Mar

No és quelcom senzill, però si que és engrescador si la voluntat dels qui acompanyen en l’aventura és sincera en el projecte; amb això no vull donar a entendre que s’ha de coincidir al 100% en tots els aspectes de l’activitat, però si en l’objectiu, i les habilitats i defectes de tots ens permetran trobar la metodologia adient en cada projecte, activitat o dinàmica.

Una altre cita amb la qual em vaig identificar, tant com per bé i com per dolent, és la que es centra en l’empatia individual; qui em coneix, i ha tractat amb mi, sobretot a l’àmbit de l’esplai, sabrà que intento conèixer del cert ‘totes les versions’; és una costum que tinc, la qual et permet agafar una panoràmica ben amplia, i després prendre de forma conjunta, decisions més rumiades; però això requereix temps i voluntat de fer-ho.

Però tot aquests procés d’anar a escoltar o a empatitzar amb els focus de l’afer sembla molt bonic i tota la pesca, però ha de tenir un retorn real; per que si s’escolta, s’assenteix, es reconforta, ... però de seguit no s’actua en conseqüència, no haurà servit absolutament de res. Sembla un procés estrany, però al cap i a la fi, crec que és el que fem molt sovint els monitors dels esplais: escoltem i actuem.

L’engranatge ha de rutllar, i si es detecta que manca un xic d’oli se li aplica per que saps ‘on’ falla la qüestió, i ‘per que’ ha fallat; la detecció serà més rica si és conjunta, i la solució ja obvio que ho serà encara més si es consensua; tot i així, sovint ens trobem amb els necessaris ‘cops de cap’, que s’ha d’actuar si o si, i tornaríem al sentit comú de la figura del Responsable; el qual ha de ser coherent amb el missatge que dona, ha de tenir clar del motiu pel qual està fent allò, i l’objectiu ha de coincidir amb tot allò que generi benestar per l’entitat.

S’ha d’escoltar, s’ha de ser coherent, ha d’existir una voluntat sincera en construir i no pas en destruir, i per suposat han de desaparèixer els qui es miren el melic de forma constant i tenen il·lusió de penjar-se medalles, l’entitat ho som tots, i alguns, en moments puntuals, ens toca representar-la, i ho hem de fer amb sentit d’entitat, amb consciencia de qui hi ha rere d’una paraula, d’una idea, d’una proposta, o fins i tot d’un vot: hi ha l’ESPLAI, infants, joves, famílies, monitors i monitores, Parròquia, i un espectacular teixit associatiu de l’educació en el lleure, que s’ha de veure enfortit després de cada actuació de les petites entitats que som tots nosaltres.

És un dels nostres rols crec, si detectem manca de coherència amb el que fem i amb els es rep, s’ha d’actuar: avaluar, corregir, realitzar i tornar a avaluar de forma conjunta; i no deixem de tenir present que tots som entitat, per molt que un, dos o tres vagin a reunions a tot arreu; l’entitat ho som tots i cadascun de nosaltres, vetllem per que la reflexió sigui sincera, per que així ho farà un servidor, o almenys ho presentarà així a l’equip del CEP Premià de Mar.

Salut, força esplai, i molts ànims companys i companyes Responsables d’entitats d’educació en el lleure!

P.D.: M’encantaria poder escriure molt més sobre la fantàstica ‘Jornada de Responsables’ que vam gaudir el passat divendres a la prèvia de l’AGO MCECC, però les obligacions no permeten xalar de valent explicant-ho molt més... Altre vegada agrair-vos per la feina feta a l’AGO, a la Jornada de Responsables, i per la feina responsable i coherent que realitzeu cada dia, tenint en compte la realitat del Moviment sencer! Gràcies!

Gràcies Esplai i Zona 15

Gràcies!

Pels que no em conegueu gaire... m’agrada molt escriure i expressar-me, i desitjo que si us bé de gust, pugueu llegir aquest ‘post’ que faig reflexionant i sobretot agraint.

Acabem el primer trimestre d’Esplai i de Zona 15 del curs 2016 i 2017.

Enguany, l’Esplai i Zona 15 – MCECC’ han continuat o han començat a formar part activa del meu quotidià, cal esmentar que aquest quotidià és real, i el cap no para de rumiar i rumiar en aquests dos ‘blocs’ de gent, valors, objectius i passió per l’educació.

Els inicis de curs mai són senzills enlloc; reprendre l’activitat amb la mateixa energia, estabilitat i emoció genera quelcom que en podríem dir ‘esforç desitjat’; és quelcom que a vegades ens suposa un cert esforç emocional o fins i tot físic, però realment val la pena, ja que som conscients d’on anem i que es pot arribar a fer.

Focalitzant més en els blocs que us comentava... a l’Esplai hem tingut un sotrac, i no s’ha d’amagar, ja que l’hem viscut, compartit, patit i probablement no s’ha desitjat per ningú; tot i així els curs va començar com calia i tots hem vetllat pel seu bon funcionament; per altra banda, hem de ser conscients i agrair que l’Esplai viu gràcies a totes i cadascuna de les famílies que confien en el que aporta l’entitat als seus fills i filles.

L’Esplai ens aporta (a tots): educació, un munt de valors, cançons, rialles, plors, disculpes, respecte, empatia, assertivitat, ... i això és el que anomeno amb molt i molt d’afecte i estima: ‘la màgia de l’esplai’.

És quelcom que aquella persona que té relació directa amb l’Esplai, ja sigui actualment infant, jove, monitor, mare o pare, seminarista, rector, consiliari, etc. Qualsevol ho tindrà impregnat dins seu; la ‘màgia’ que comento ens fa rics i únics; i ho hem de valorar un munt i desitjar compartir-ho amb tothom que estimem.

I amb el temps hi ha quelcom que es va fent gran dins de la ment d’un monitor o monitora d’esplai o agrupament, el qual és el desig del per que es va començar a ser monitor: transmetre el que s’ha rebut prèviament, i si, de forma voluntària.

L’altre dia llegia un article del Secretari de l’Arquebisbe de Barcelona a la Revista Estris: ¿Per què sou monitors?, un dels motius que presentava era el que us he presentat en l’anterior paràgraf, i que de segur tots i totes teniu en ment des de fa anys i anys: ‘Perquè ens fa feliços, perquè allò que hem rebut dels nostres monitors ho volem també donar als infants, adolescents i joves que ens segueixen’; i és que és així, ‘Ser monitors, l’experiència de donar el nostre temps, l’aventura de regalar-nos als altres, ens fa feliços’.

Per això us vull donar gràcies; us vull donar gràcies companys i companyes de l’Esplai, famílies, ex-monitors als quals molts aprecio i estimo moltíssim, i a tothom qui en forma part, per que fem una gran tasca a la societat, però sobretot fem una gran tasca personal; el primers que ho reben són els nanos, que dissabte rere dissabte surten amb una rialla a la cara, o marxen amb un tros de pastís amb tota la cara enfarinada, també hi ha els que surten ben bruts de pintura, etc. Tothom en gaudeix com ho fem els monitors i monitores; desitgem amb molta força, ja que és el nostre objectiu, que els nanos que participen i aprenen amb les activitats que fem cada setmana, les famílies que participen d’activitats familiars puntuals, gaudeixin de l’activitat de l’ESPLAI.

Rumiem-hi, valorem-ho i donem gràcies de formar-ne part, ja que realment és un goig poder-ho compartir amb totes i tots vosaltres!!

Per altra banda hi ha Zona 15, la qual (pels que no ho coneixeu...) és ‘l’agrupació’ dels esplais de la comarca del Maresme que formen part del Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC); des del Setembre en som Responsables amb la Diana i la Carla, de l’Esplai l’Olla de Grills i de l’Esplai Erol respectivament.

Amb elles ens entenem molt bé treballant; el projecte ens engresca un munt, i entre tots els monitors d’esplais de la Zona que formem part de la comissió i ens trobem periòdicament, estem intentant amb totes les forces que la Zona sigui quelcom identitari per a tothom: infants, joves, monitors i famílies.

‘La màgia esplaiera’ es pot arribar a ‘palpar’ en cada reunió de Zona 15, o simplement quan et trobes amb algun company en alguna activitat, per les viles, en festes, per WhatsApp, ... el sentiment de Zona comença a aparèixer i això és quelcom que no es pot pagar amb res més, que amb ganes i il·lusió de continuar treballant plegats per fer-ho mes gran i ric en activitat.

Us ho agraeixo moltíssim a nivell personal, i de segur que la Carla i la Diana pensen en part exactament el mateix; estem molts contents de formar part amb vosaltres d’aquest projecte i que tinguem tantes ganes i predisposició en que rutlli de valent.

Per cert Zona 15... a Berga n’hem de ser 100 (i com diu la Núria... omplir dos autocars cap a la capital del Berguedà); bromes a part, seria un orgull formar part d’aquest centenar de monitors i monitores del Maresme que van a xalar tot un cap de setmana amb la resta dels monitors i monitores del Moviment.

Amb aquest missatge (potser un xic extens) sols volia agrair l’activitat, la predisposició sincera en treballar plegats amb un sol projecte comú.

Amb tant d’agraïment no cal esmentar que s’ha de continuar treballant un munt per que les coses rutllin, ja sigui a Zona i sobretot a l’Esplai. A ‘can Batutsi’ s’han de pinzellar cosetes varies, i ho farem plegats per que així treballa un equip el qual té un objectiu clar i comú. No ens hem de deixar encegar pas pels personalismes o idees tancades, es tracta de continuar realitzant aquesta fantàstica educació en el lleure, la qual compartim amb els més de 140 participants que venen cada dissabte a partir de quarts de cinc.

La clau de qualsevol activitat o equip, és que qui el forma estigui ben engrescat amb el projecte (crec vaja); si això ho tenim, que diria que duem un trimestre plegats amb la idea i objectiu ben clar, arribarem on vulguem amb la nostra activitat.

Tots tenim una habilitat i capacitat especial, i sabem com treballar-la; posem-la en comú i enriquim el treball en equip; molts tenim l’actitud positiva entre cella i cella i això serà el que assegurarà que plegats puguem treballar i mantenir a màgia de l’esplai durant anys i anys!

I sobretot... intentem cuidar-ho tot, sentim-nos estimats i ajudem a emprendre o millorar tot el que sigui possible de forma conjunta.

Mil gràcies, descanseu durant aquests setmanes, carreguem ben fort les bateries, per que ben aviat tindrem el segon trimestre trucant a la porta!

(Per últim... mil gràcies per la confiança que rebem com a monitors de l'esplai, com a responsables del mateix o de la recent dosis de confiança que hem rebut els nous responsable a Zona 15), GRÀCIES a tothom!!

Salut i força Esplai!!

Tinc les coses clares!

Guaiteu, això de mirar ‘Plats Bruts’ al vespre influencia a posar el títol del post... (no ho he rumiat pas gaire, i us asseguro que ha estat la darrera cosa a editar).

Sóc del parer que és bo fer una bona previsió de tot allò que ha de venir, ja sigui a curt o a llarg termini. Avui torno a escriure al meu blog, el qual com ja sabeu és un molt bon calaix de sastre personal, ja que els temes que hi van apareixent són variats i no segueixen cap línia general, bé sols una, tots són meus.

Amb el redactat d’avui vull expressar quin és el camí que ja he emprés i tocarà continuar emprenent al llarg d’aquest inici de curs, el qual començarà en poc més d’un mes.

En primer lloc continuo participant dels projectes de l’empresa ‘Jardín de Ideas’, on des de farà tres anys que rondo per allà col·laborant en tasques de social media, disseny web i gestor de continguts entre d’altres cosetes; la formació que rebo (ja sigui informal o formal) és genial; tot i que ara el posicionament web començarà a ocupar més espai que la dels altres camps del màrqueting digital.

Estic content i continuo amb il·lusió d’aprendre i posar en pràctica part del que a la universitat aprenc o toquem.

En l’àmbit universitari emprendré el tercer curs del grau de ‘Màrqueting i Comunicació Digital’; m’ha quedat una assignatura penjant de l’anterior curs, però l’encaro amb molta il·lusió i amb el cap ben clar i conscient dels errors comesos a l’hora de suspendre-la. La dedicació i la paciència seran clau per continuar gaudint de la formació en totes les assignatures; per altra banda amb els companys no ens hem fet gaire durant l’estiu, i el contacte i la bona relació s’haurà de recuperar!

Caram quin parell de camps els anteriors, ara toca el de l’esplai; doncs continuo participant del CEP Premià de Mar com a monitor i alhora com a membre de l’equip de Responsables de l’entitat (el que en dirien Directors/es); comencem el curs amb molta il·lusió i amb ganes que l’entitat rutlli com ho porta fent durant anys. Al ser a la ‘comissió’ de l’Equip de Responsables a vegades et preocupes molt pel bon funcionament de l’equip i aquestes rumiades, si assoleixen un cert nivell, poden acabar afectant altres camps i no sols dins l’entitat, sinó a nivell personal. El pròxim dia 4 de setembre tenim la primera reunió de l’equip de monitors del curs 2016-2017, i allí ens veurem les cares de nou i emprendrem el projecte d’aquest curs vinent plegats.

Hi ha el camp de l’esport, o més ben dit el d’una passió que tinc. Els que em seguiu per la xarxa d’Instagram potser n’esteu un xic farts de tanta imatge de muntanya cada dia... El cas és que enguany no tinc cap projecte de muntanya encara; per exemple, el curs passat em vaig estar entrenant amb el meu cosí per coronar els deu cims de més de 3.000m del Pirineu català en una mateixa ruta, la vam dur a terme aquest passat juliol, però la vàrem haver d’anular a causa d’una lesió meva al turmell; no fou greu, però el projecte va ser anul·lat, tot i haver coronat tres cims ben espectaculars: Bessiberri Sud, Comaloforno i la Punta Alta de Comalesbienes.

L’experiència fou espectacular, i a l’hora de creuar el Parc Nacional d’Aigüestortes a peu fou un dels records que es quedarà gravat a la memòria durant temps i temps. Per tant com us he dit no tinc cap mena de projecte ferm, això si, us enganyaria que no tinc pas res en ment...

Tinc voluntat de continuar fent muntanya almenys dues vegades al mes, i és que la muntanya permet desconnectar amb el que cada dia dorms al cap; i òbviament continua sent una de les meves passions. I si voleu fer alguna excursió plegats m’ho dieu, això si, haurem de mirar agendes molt seriosament, per que els caps de setmanes viables per anar-hi són escassos malgrat la bona voluntat i il·lusió.

Per altra banda m’he aficionat a escriure, i tinc voluntat d’escriure molt; vull començar a escriure força sobre ‘Màrqueting’ i publicar-los al blog del portal de ‘Jardín de Ideas’, i així em treure aquesta por de parlar o escriure sobre aquest camp, cosa que el company de ‘Jardín’, en Josep no comparteix gaire, i em veu capacitat de sobres per escriure sobre aquest tema.

Per cert, a la ‘Revista Estris’, una revista d’educació en el lleure editada per la Fundació Pere Tarrés, em van publicar un article el passat mes de juliol. En aquest article: ‘Gaudim de l’Excursionisme amb l’esplai’, parlo sobre la unió que hi ha entre el món de l’esplai i la muntanya, i com en podem arribar a gaudir, tot fent excursions amb els nanos i monitors.

Així que com veieu, l’afició d’escriure és ferma, i a veure si vaig escrivint sobre més temes al meu bloc o a les propostes i projectes que apareguin.

Els amics (els quals també els incloc en aquest bloc); sembla que hi hagi molta predisposició a fer coses diferents a les habituals (amb els amics), cosa que permet innovar i aprendre coses noves, sortir, llocs nous per sopar... és més algun d’ells volen anar a la muntanya, cosa que em va genial, ja que podré intentar ‘contagiar-los’ de la meva passió per aquest entorn tant espectacular. Per altra banda, amb altres amics o amigues cometo l’error de ‘desconectar’ o anar fent sense tenir noticies habituals d’ells/es, i per tant a vegades les relacions es refreden; la voluntat de contrarestar-ho hi és i amb moltíssima il·lusió, les amistats, si existeixen, s’han de cuidar i procurar que perdurin.

A casa, rutlla molt bé tot; xerrem, els demano molt més consell del que ho feia anys abans, la comunicació és molt enriquidora, cosa que ja ho era abans, però ara molt millor. També a vegades soc un xic foll i vaig proposant per fer coses constantment tots quatre, cosa que és xula, però la calma també convé sovint.

Un altre projecte que va un xic lligat amb l’anterior és que vull obrir el meu propi portal a la xarxa, i allí agrupar-hi tots els meus camps, però d’alguna forma més formal que en aquest blog; però ja dic que és una cosa que va un xic a peu... la realitat és que quan tingui una mica de temps lliure, continuaré treballant en aquest portal web personal.

Les xarxes les continuaré mantenint a bon ritme, sobretot Twitter i Instagram, ja que sincerament Facebook no el faig servir gaire per no dir gens, tot i ser conscient que és un error tenint el ‘Màrqueting’ al cap... així que ja ho aniré reprenent.

I és que deu ni do quanta cosa, això si que ho tinc ben clar, tot el que he escrit en format... ‘diari’ en aquest post, és real i ben ferm. Tinc il·lusió de fer bé les coses, de continuar gaudint i aprendre’n un munt.

Amb tot això, salut i gràcies per llegir-ho!

Compartir el diari al tren

Cada matí, des de fa forces anys, em toca agafar el tren a Premià de Mar. Els destins han anat canviant al pas dels anys, primer era Mataró (per anar a cursar el Batxillerat), de seguit a la universitat a la mateixa ciutat, i des de farà dos anys, el destí de cada matí està essent Terrassa, on hi curso un grau de Màrketing i Comunicació Digital (universitat).

Malgrat el transport públic sovint deixi molt que desitjar, avui no vinc a escriure per fer cap critica ni res per l’estil sobre els horaris i la puntualitat dels convois, o sobre la seguretat de les estacions, ...

Avui escriure sobre el diari que cada matí rebo a l’entrar a l’estació de RENFE de Premià de Mar. Cada matí, a forces estacions de Rodalies de Catalunya (i no m’agradaria generalitzar, per que soc conscient de que no arreu l’ofereixen), et donen el diari, actualment es tracta de ‘La Vanguardia’, però fa anys (si recordeu els usuaris de Rodalies) es tractava d’un exemplar de ‘El Periódico’. Per altra banda, si no us el donen a l’estació, també es pot donar el cas que us trobeu el diari ‘assegut’ en un seient del tren, esperant-vos de bon matí, i és que aquests trens deuen venir de l’Hospitalet o de Barcelona, i allí els reparteixen per dins dels trens.

Que ofereixin de forma gratuïta un diari a tots els usuaris del tren (en una zona concreta), es fantàstic. Al voltant d’aquest concepte de regalar el diari, etc. Se’n poden treure forces critiques, i de segur que les esteu rumiant ara mateix, a mi se’m acudeixen un parell de ben grosses. Una és que de segur que rumieu en que es polititza, i és clar, llegir ‘La Vanguardia’ no és el mateix que llegir ‘El Periódico’ o un suposat ‘ARA’ o ‘El País’, tot i així, ja és molt que regalin a tota la xarxa d’usuaris un mitja de comunicació com és el periòdic. Per altra banda, una critica que podem trobar en aquesta dinàmica, és que s’hauria de generalitzar el fet de regalar diaris, s’hauria d’oferir el diari a tota la xarxa d’usuaris, i no sols a la zona de Barcelona, Maresme, i puntualment al Vallès Oriental.

Seguint el fil dels problemes plantejats, el meu argument és que seria enriquidor pes usuaris, per tots nosaltres poder llegir diferents diaris, tot i així s’ha de ser realista i conscient de que realitzar els contractes per proveir diferents diaris de forma periòdica a tota la xarxa de Rodalies, ha de ser una tasca econòmicament feixuga, y probablement seria ‘rizar el rizo’ per part de la demanda. Per altra banda, és de justícia que si uns tenen l’opció a llegir el diari cada matí en el tren que agafen, uns altres també haurien de tenir l’opció a poder-ho fer.

Bé, enllestida aquesta ‘critica’ constructiva cap a la dinàmica de l’oferta de diaris per part de Rodalies, em poso a escriure sobre el tema breu que volia tractar en aquest post: Compartir ell diari al tren.

Comparteix el diari al tren

El cas és que cada matí, molts dels usuaris de Rodalies acabem arribant al destí del nostre viatge amb un diari a la mà, a la motxilla o al maletí del portàtil. Durant el trajecte del tren acostumem a llegir-lo o almenys a fullejar-lo. I per acabar, a vegades aquest diari acaba a la bassa ja que no el llegim més que quan som al tren asseguts o drets, tot esperant l’arribada a la nostra parada.

La solució és ben senzilla, és ‘reciclar’ el concepte del diari, i que una, dues, tres o quatre persones més, el puguin llegir al tren. Aquesta dinàmica ja es fa, i molta gent deixa el diari als prestatges superiors dels seients dels trens, o en els mateixos seients, un cop ha acabat de llegir el diari al tren.

El fet de compartir el diari (ja ‘consumit’ per part teva, per tant: llegit) és transformar aquell simple diari, que Rodalies ofereix als usuaris, per tant un diari equival a un usuari, en un servei públic i ben enriquidor.

Per altra banda el fet de compartir-lo, crea ‘bon rotllo’ al tren. Quan a primera hora, posem que són dos quarts de set del matí (poso l’exemple d’aquest mateix matí, i vivència personal), estàs llegint el diari i quan l’acabes el vas a deixar a la prestatgeria de sobre dels seients, una persona se’t dirigeix cap a tu i et pregunta si el pot llegir. La resposta no pot ser més afirmativa, que el fet d’allargar el braç i donar-li el diari que t’han donat a tu a l’estació de a vila d’on vens.

És d’esperar que aquesta persona a que li he donat el diari avui, doncs un cop hagués acabat de llegir-lo el deixes dins del tren, sempre i quant no el necessites o simplement no l’hagués acabat de llegir, i preferís acabar-lo a la feina o a casa a vespre.

No ha de ser pas una obligació deixar-lo al tren, però si som conscients de que aquell diari acabarà a la bassa un cop l’haguem llegit dins del tren, rumiem en com pot ser aprofitat. I de quina millor forma que oferint-lo a companys i companyes usuaris de Rodalies.

Quan ets al tren pots fer moltes coses, llegir el diari, escoltar música, dormir, xerrar, o fins i tot, a vegades penses i penses. El meu pensar es transforma en escriure, i com haureu suposat bé, aquest post l’he escrit en el tren, concretament entre Arc de Triomf i Terrassa.

No pretenc plantejar un moviment de ‘reciclatge de diaris’ ni res per l’estil, amb aquest post sols pretenia escriure sobre aquesta vivència tant i tant quotidiana pels usuaris de Rodalies, que sovint quan parlem d’aquest transport públic, sols ens venen imputs negatius, i aquest concepte que he plantejat avui, i que repeteixo, ja fa anys que s’està duen a terme, ens permet compartir i enriquir el viatge entre tots els usuaris.

Així que salut, i bon viatge companys/es (i si us llegiu el diari sencer al tren... deixeu-lo assegut al tren esperant un altre lector)!! 

"Emprenedors, autònoms i feina precària"

"Està sent freqüent en els últims anys presentar els emprenedors, i la seva tasca d'emprenedoria, com el factor decisiu per aconseguir l'anhelada sortida de la crisi. També se'ns anima a convertir-nos en emprenedors perquè són les pimes les que creen ocupació necessària per posar fi a la xacra de l'atur. Em sembla un diagnòstic incorrecte i potser, en algun cas, interessat.

En primer lloc, ser un emprenedor no és tasca a l'abast de tothom. Per ser-ho es necessita una idea original sobre la qual emprendre, creure-hi fermament i, el més important, que el mercat la trobi encertada.

Les bones idees necessiten recursos per ser desenvolupades i un ànim molt decidit per fer front a les dificultats que apareixeran al camí que porta a l'èxit. Tot i així, aquest camí està lluny d'estar garantit: la taxa de mortalitat de les empreses de recent creació és de l'ordre del 80%. Aquest percentatge porta implícit que el grau de frustració que un emprenedor ha de ser capaç de suportar ha de ser molt elevat.

Se'm fa, per tant, difícil d'imaginar tanta gent posseïdora d'aquestes capacitats. Gastar-se, per exemple, la indemnització laboral muntant un bar, o obrint un petit comerç, pot ser una sortida particular, però no una solució general. Si esteu en aquesta circumstància, repasseu a consciència si disposeu de tots els requisits necessaris per dur-la a terme.

La formació pot ajudar a aconseguir-ho, però no és una panacea. L'emprenedor neix més que no pas es fa i, en general, és una rara avis. Per això gaudeix de tanta consideració. Creure que la sortida de a crisi depèn d'això, com a mínim, és una actitud naïf, potser fruit de la desesperació davant el pobre resultat que estan aconseguint les polítiques europees per solucionar la crisi.

Potser al que fan referència és a la necessitat que ens convertim, en la mesura possible, en autònoms en la prestació dels nostres serveis laborals. Aquesta alternativa és molt convenient ja que ofereix a qui pugui contractar-nos uns costos laborals més baixos i una enorme flexibilitat laboral. La solució és bona per a l'emprenedor establert i és lògic que ho pretengui. Però no hauríem de deixar-nos seduir per la semàntica: ser autònom prestant serveis no és ser emprenedor. S'assembla més a la precarietat laboral"

Artícle d'pinió de Jesús Palau el passat 27 de gener a 'la Vanguardia' (professor del departament de Finances d'Esade Business and Law School)

'La llibreta de les idees'

I torno a escriure!! Sis mesos després de l’última entrada realitzada en aquest portal, torno a reprendre el ‘projecte’ de ‘Un món per a emprendre’ amb il·lusió i empenta.

Han estat uns mesos feixucs, al escollir que feia amb el meu futur (a més curt termini), de sotracs amb projectes en ment, d’idees noves i experiències que et fan rumiar, a vegades massa i tot...

Aquesta setmana és una setmana especial, el projecte de ‘FM Tour’ celebrarà el seu segon any de vida a la xarxa! Un projecte que va néixer per ‘necessitat’ en el cercle d’amistats, i que ha anat evolucionat en forma interna i externa. El projecte continua, i amb alguna idea de futur que altre... però no en vull parlar gaire, vull parlar de projectes nous, de projectes de futur, de projectes que tant de bo evolucionin més del que són ara, una simple idea en una frase, en la meva llibreta de les idees.

Doncs si, la ‘llibreta de les idees’ serà el tema d’aquest post. Tots i totes tenim desenes, centenars i milers d’idees al cap del dia, setmana, mes, any, ... i la majoria de nosaltres no ens en quedem cap idea... i que passa? Doncs que perdem una oportunitat espectacular; oportunitat de que? Doncs de desenvolupar aquesta idea i fer-ne un projecte.

Fa temps, vaig aprendre que una llibreta, podia funcionar perfectament, com un ‘microones d’idees’; allí hi escrius totes les idees que et passen pel cap, i quan dic totes, em refereixo a no deixar-ne passar ni una. Apuntes la idea mare, i descrius un xic més tot el que et passa pel cap sobre aquell concepte.

Un cop fet això, a qualsevol lloc, pots desenvolupar la teva idea, o deixar-la simplement anotada allí. Si esculls la primera opció desenvolupes la idea, i segueixes anotant-la allí mateix o ja la passes en format digital; si tries la segona opció, la de deixar-la anotada, no és una decisió ni bona ni dolenta. La segona opció, la de deixar-la és la que he anomenat anteriorment ‘microones d’idees’, d’aquesta manera, tu una setmana després obres la llibreta, i et poses a llegir totes les teves idees. És probable que la majoria pensis que no té cap mena de sentit, i com se’t va ocórrer tal bestiesa... doncs potser si, però no la esborris pas! Deixa que passi el temps, i segueix que vagi ‘criant pols’.

Al cap de tres mesos, obres la llibreta, i llegeixes les idees, arribes en aquella idea que no li veies cap mena de futur, i de sobte creus fermament en aquella idea i comences a desenvolupar un projecte, amb aquella idea, com a base.

Direu, això passa una vegada cada mil idees, doncs potser si, però si has tingut prèviament mil idees, i has estat capaç d’anotar-les a la llibreta amb l’objectiu de treure’n algun profit, seràs capaç d’emprendre algun projecte sorgit de les teves idees anotades a la llibreta. Si tens la llibreta, vol dir que ets actiu i ho vols seguir sent, vols emprendre quelcom que tu has ‘parit’, per que això és el que et mou i et fa sentir viu.

Si tens idees anota-les i deixa-les criar pols (pensareu: voldràs dir, que les deixem madurar), doncs no, per que les idees, són idees, i el que madures ets tu, i és el que et permet, desenvolupar més les idees que vas tenir farà ‘X’ temps, i vas tenir la sort i el privilegi de poder-les anotar, i així gaudir-ne ara.

Pensareu que el concepte de la llibreta és feixuc de dur, cert, però el bloc de notes del mateix smartphone, i si voleu ja tenir-ho tot molt més controlat, descarregueu-vos l’App d’Evernote i tindreu accés a les vostres idees, des del mateix smartphone, o accedint a la seva pàgina web.

Hem de saber valorar i apreciar les idees, i com deia algú, "S'ha de faltar el respecte a les idees, i no pas a les persones", per tant #SomHi, no?

Per cert, ja teniu la vostra llibreta de les idees? De debò, rutlla, i et fa rutllar a tu de valent.